ARRE Protectora de Cavalls
L’origen del cavall
L’evolució del cavall s’evidencia mitjançant l’estudi dels fòssils trobats. Els equins a l’igual que tots els unglats provenen dels condilartres, aquest evoluciona 15 milions d’anys després cap a un herbívor que media entre 20 i 40 cm. d’altura i uns 60 cm. de llarg, s’anomena hiracoteri (bèstia semblant a una dama, en llatí) o eohippus (cavall de l’alba), visqué a Amèrica del Nord fa 55 milions d’anys, se’l considera el membre més antic conegut dels èquids, molts subgèneres d’aquest no es van adaptar bé al medi i es van extingir.
L’eohippus, era un animal petit de la mida d’un gos, amb el dors arquejat i equipat amb quatre dits a les extremitats anteriors i tres a les posterior, mostrava un coixinet semblant al que existeix en un gos actual, aquesta persisteix en el cavall modern en forma d’esperó. Aquest disseny els facilitava el moviment en medis de terrenys tous com boscos tropicals i terrenys pantanosos que es on vivien, s’alimentaven de fulles suaus dels petits arbusts, tenien els ulls disposats frontalment ja que no necessitaven un camp visual ampli per l’entorn on vivien, el seu pelatge facilitava el camuflatge en el seu medi, d’aquesta manera sobrevivien fins evolucionar cap al seu company successor.
L’evolució d’Eohippus va fer augmentar la seva alçada fins als 115 cm i va perdre els dits fins a fer-se monodàctil, és a dir, amb un sol dit. A poc a poc, el seu únic dit es va endurir fins a desenvolupar la peülla. L’Eohippus evolucionaria posteriorment a una espècie denominada Mesohippus, d’una mida superior i que ja presentava peus amb forma de peülla. Després aquest evolucionaria en Merychippus, després a l’espècie de Pliohippus, per a evolucionar a Equus més tard, i finalment, el que coneixem avui en dia, l’èquid.
El factor climàtic i canvis en el medi van fer que l’equí evolucionés cap a un animal cada cop més gran i dotat d’unes potes més llargues per fugir dels depredadors. Adaptat a les estepes i camps amb menys vegetació el pelatge es torna més uniforme ja que no necessita camuflar-se i els ulls es disposen més lateralment per tenir un camp visual més ampli i poder detectar els depredadors, inclòs durant el moment de la pastura ja que destinen una gran part del dia en l’alimentació. Un factor important en la seva supervivència el trobem en l’instint de convivència en grup i la seva organització dins la seva jerarquia, ja que l’unió el feia menys vulnerables així van desenvolupar un llenguatge mes corporal i mental que verbal, aquesta particularitat els fa extremadament sensibles i de vegades incompresos per la ment humana.
Aquesta motivació perquè siguin compresos es un dels factors que impulsa a ARRE a realitza activitats per sensibilitzar els usuaris i apadrinadors mitjançant activitats d’aproximació i comunicació amb els cavalls i ponis recuperats, l’objectiu es promoure un contacte i una monta natural a través d’una relació de cooperació i comunicació amistosa entre el genet i l’equí, utilitzant mètodes de comunicació no verbal i d’ensinistrament sense resistència. La filosofia d’ARRE es basa en no utilitzar ni embocadures, ni ferradures, ni cap tipus d’estri que pugui interferir en l’harmonia d’aquesta comunicació.
ACTIVITATS
-Programes d’apadrinament d’equins per facilitar aquest contacte als usuaris i ajudar a finançar la manutenció dels equins en recuperació.
-Cursos per a grups reduïts sobre aproximació al cavall, mètodes de lideratge i llenguatge corporal i munta natural.
-Rutes a cavall personalitzades i per a grups reduïts.
-Activitats adreçades a nens i nenes, jocs i circuits didàctics on aprendran amb el seu amic equí en un entorn totalment natural.
ARRE – La Xàquima – Casa Maurí – Masos de Llimiana – (Pallars Jussà – LLeida) – 605 204 318 – laxaquima@hotmail.com
www.laxaquima.com – facebook.com/laxaquima.arrepallars
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016