Llorer – Laurus nobilis
Arbre de la família de les Lauràcies conegut popularment pel nom de llorer, d’una alçada de 8-12 m. Fulla permanent de color verd fosc, clara al revers, dura i lanceolada. La flor, unisexual, té 4 pètals blanc-grogosos i neix als extrems de les branques en pomells de 5 o 6 flors al costat de les fulles. Floreix a la primavera. El fruit és una baia negra i brillant. La propagació es fa a partir de llavors, esqueixos, colgats i rebrots. Resisteix temperatures fins a 15ºC sota zero. Les fulles es cullen a la tardor i fregant-les, se’n desprèn un olor balsàmic. El llorer gaudia d’un gran prestigi als temps antics i era una de les plantes predilectes dels déus. A Grècia era símbol de glòria i immortalitat. Fou consagrat a Apol·lo déu de la música i de les arts. Els generals romans embolcallaven amb llorer els missatges victoriosos. Com a símbol de victòria i de pau, els herois i els poetes eren coronats amb les seves fulles. La població cristiana porta a beneir branques el diumenge de Rams i les conserva a les llars. A més se li atribuïen propietats mèdic-màgiques: foragitava les desgràcies i les malalties contagioses. A Esculapi, el déu de la medecina, se’l representa amb fulles de llorer. Són conegudes les seves virtuts medicinals: antisèptic i estimulant, té propietats tòniques, carminatives i emmenagogues. Els banys perfumats amb llorer són relaxants. Els fruits i les fulles, en infusió, activen les funcions digestives i remeien la tos. De les baies, collides madures a l’estiu i seques, se’n treu una essència, utilitzada en farmàcia en la preparació de medicaments antireumàtics.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 3.347 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
