·      La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha donat a conèixer aquest matí les dades del nou Calendari Firal en la inauguració del Congrés de Fires de Catalunya, que se celebra avui i demà a Les Borges Blanques

·      La demarcació de Lleida acollirà 79 fires al llarg de 2018, xifra que representa el 17,2% del total de les 458 previstes al conjunt de Catalunya

·      Per demarcacions, l’àmbit metropolità de Barcelona acollirà el major nombre de fires, 126 (que representen el 27,5% del total); seguit de la demarcació de Girona, amb 101 fires (22,1%); Catalunya Central, amb 80 fires (17,5%); Ponent, amb 46 fires (10%); Terres de l’Ebre, amb 38 fires (8,3% del total); Camp de Tarragona, amb 34 fires (7,4%); i l’Alt Pirineu i Aran, amb 33 fires (el 7,2% del total).

L’any vinent, la demarcació de LLeida acollirà 79 fires, xifra que representa el 19,7% del total de l’activitat firal prevista per l’any vinent al conjunt de Catalunya. La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha avançat aquest matí les principals dades del nou calendari firal en la inauguració de la 24a edició del Congrés de Fires de Catalunya, que se celebra avui i demà a Les Borges Blanques.  

 

En el marc de la inauguració, Vilalta ha destacat que “les bones xifres de les fires per al 2018 consoliden Catalunya com una terra de tradició firal i ens converteix en un país punter a Europa en l’àmbit firal”.

 

Del total de 79 fires previstes a la demarcació, 46 se celebraran a les comarques de Ponent, i 33 a les comarques de l’Aran i Alt Pirineu. Desglossat per comarques, l’Urgell és la que aglutinarà una major activitat firal, amb 12 fires (15,1%), seguit del Segrià i del Pallars Jussà, amb 11 fires, respectivament (13,9% del total de les fires que se celebraran a Lleida), i del Pla d’Urgell i del Pallars Sobirà, amb 7 fires cadascun (8,8% del total, respectivament).

 

DEMARCACIÓ DE LLEIDA
Ponent
Garrigues	3
Noguera	9
Pla d’Urgell	7
Segarra	4
Segrià	11
Urgell	12
	46
Aran i Alt Pirineu
Alt Urgell	4
Alta Ribagorça	2
Cerdanya	4
Pallars Jussà	11
Pallars Sobirà	7
Val d’Aran	5
	33
TOTAL	79

Al llarg de 2018, Catalunya acollirà 458 fires, de les quals 43 seran d’àmbit internacional i estatal i 415 d’àmbit català, comarcal o local. En els darrers onze anys, el sector firal a Catalunya s’ha evidenciat com a molt resistent, ja que tot i en els períodes de major incidència de la crisi, el nombre de fires celebrades arreu del territori sempre ha estat per sobre de les 410. En la darrera dècada, l’activitat firal s’ha mantingut i fins i tot ha experimentat una progressió positiva.

 

En relació al 2017, l’any que ve se celebraran 9 fires menys (un 1,9% menys), un lleuger descens que s‘explica perquè la majoria de fires internacionals i estatals de caràcter biennal se celebren en anys senars, i no parells. Tenint en compte aquest factor estructural, si es compara amb 2016 —l’any parell anterior—, en el qual es van celebrar 454, les fires previstes per al 2018 representen un augment del 0,9%. 

 

 

Dades disponibles a data 16/11/2017                                                             

Font: RAFC a partir de dades proporcionades pels organitzadors.                                                    

 

Analitzant la sèrie en conjunt, l’evolució des de 2008 evidencia una tendència sostinguda d’increment del nombre total de fires: en aquest període (2008-2018) l’augment net ha estat del 10,62%.  

 

Pel que fa al territori, un total de 248 municipis catalans acolliran activitats firals durant 2018. Per demarcacions, l’àmbit metropolità de Barcelona acollirà el major nombre de fires, 126 (que representen el 27,5% del total); seguit de la demarcació de Girona, amb 101 fires (22,1%); Catalunya Central, amb 80 fires (17,5%); Ponent, amb 46 fires (10%); Terres de l’Ebre, amb 38 fires (8,3% del total); Camp de Tarragona, amb 34 fires (7,4%); i l’Alt Pirineu i Aran, amb 33 fires (el 7,2% del total).

 

Si bé se celebren fires al llarg de tot l’any —consolidant-se una tendència cap a la desestacionalització de l’activitat firal—, el major nombre es continua celebrant durant la primavera i la tardor. Destaquen especialment el mes d’octubre amb 85 fires (un 18,6%) i el mes de maig amb 67 (un 14,6% del total). Els mesos amb menys activitat firal són juliol, amb 13 fires (2,8% del total); i gener, amb 15 (el 3,3% de les fires previstes).

 

 

Per sectors, destaquen les fires multisectorials, amb un total de 137 activitats (el 29,9% del total), seguit de les 109 fires dedicades a l’alimentació (el 23,8 %). De fet, aquests dos sectors representen més de la meitat de les fires previstes per a l’any vinent, seguit de les 54 fires d’artesania i ceràmica (l’11,8%); 26 del sector de lleure, esport i turisme (el 5,7 %); 23 d’automoció (el 5 %); i 20 de ramaderia i avicultura (el 4,4 %).

 

La resta es distribueix entre les 18 d’artesania artística i d’ofici (el 3,9%), el sector serveis, diversos amb 13 fires, el 2,8%; el sector serveis personals i el sector sanitat, medi ambient amb 12 fires cadascun, el 2,6%; 10 d’agricultura, maquinària agrícola i jardineria (el 2,2%); el sector d’antiquaris i art, i el de construcció, habitatge i llar tenen 5 cadascun (l’1,1%); i el 3,9 % restant (14 fires) entre altres sectors.

 

 

Aquesta informació es va actualitzant de forma puntual a la pàgina web del Departament d’Empresa i Coneixement, ja que es preveu que com en anys anteriors, el nombre total de fires s’incrementi amb les dades de les noves fires que s’aniran registrant al llarg de l’any 2018 i les d’aquelles fires que a data d’avui encara no han comunicat el dia de realització per al proper any. Des del web del Departament d’Empresa i Coneixement es pot arribar al calendari de fires on es pot enllaçar amb els webs de les diferents fires per obtenir més informació. També hi consta l’adreça de correu electrònic per poder contactar amb les entitats organitzadores de les fires.

 

Aquests dies estarà també disponible l’edició impresa del Calendari de Fires de Catalunya 2018, que recull les fitxes de les fires per ordre cronològic i les classifica en dos grans grups: d’una banda les internacionals i estatals (en les quals la informació està traduïda al castellà i a l’anglès) i d’altra les d’àmbit català, comarcal i local.

 

(*)