El Cine Club la Seu celebra el 50è aniversari amb la projecció a la fresca de: Grupo Salvaje

0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×

El Cine Club la Seu celebra el 50è aniversari amb la projecció a la fresca de Grupo Salvaje

USA, 1969, 145 m., western

Grupo Salvaje
Grupo Salvaje

Direcció: Sam Peckinpah

Guió: Walon Green i Sam Peckinpah  

Fotografia: Lucien Ballard  

Música: Jerry Fielding  

Muntatge: Louis Lombardo, Robert L. Wolfe   

Interprets: William Holden (Pike Bishop), Ernest Borgnine (Dutch Engstrom), Robert Ryan (Deke Thornton), Edmond

O’Brien (Sykes), Warren Oates (Lyle Gorch), Jaime

Sánchez (Angel), Ben Johnson (Tector Gorch), Emilio

Fernández (Mapache), Strother Martin (Coffer), L.Q. Jones

(T.C.), Albert Dekker (Pat Harrigan), Bo Hopkins (Crazy

Lee), Dub Taylor (Wainscoat), Jorge Russek (Tinent

Zamorra), Alfonso Arau (Herrera), Chano Urueta (Don José), Sonia Amelio (Teresa), Aurora Clavel (Aurora), Elsa Cárdenas (Elsa).

Producció: Phil Feldman  

L’11 de juliol a les 22 h al pati de la biblioteca de Sant Agustí, coincidint amb els 50 anys de la inscripció del Cine Club al Registre oficial Cine Clubs de la Direcció General de Cultura Popular i Espectacles, hi haurà una sessió de cinema a la fresca, amb la projecció d’una pel·lícula que també compleix 50 anys “Grupo salvaje” (The wild brunch) de Sam Peckinpah. Un dels millors westerns de tots els temps. Entrada gratuïta.

SINOPSI

Un grup d’individus, disfressats amb uniformes militars, ataquen contínuament el ferrocarril a la línia fronterera amb Mèxic. No hi ha transport que no sigui desvalisat, ni banc de les proximitats que no pateixi l’assalt d’aquest ‘Grupo Salvaje’.

COMENTARIS

Estem davant un western sense èpica i sense herois, on tot és decadent; els protagonistes son gent envellida, que vol realitzar un últim cop abans de retirar-se. Peckinpah planteja una simbiosi entre actors i personatges, Holden i Ryan han estat actors importants del Star System però ara a l’igual que els protagonistes que interpreten, estan sumits en  plena decadència i tan sols esperen una última oportunitat. 

Després de la decadència del gènere en la dècada dels seixanta, Peckinpah planteja el seu renaixement a partir de nous trets d’ identitat. L’aire crepuscular, la violència i els codis canviants; Grupo Salvaje és potser la pel·lícula més emblemàtica del director i on hi trobem tots els continguts vitals del seu cinema. Els fets succeeixen en un temps fronterer entre un món vell que s’acaba i un de nou, que no acaba de manifestar-se, l’univers dels pioners, el de Hawks o el de Ford ha mort, ara és un espai canviant, apareix la locomotora, els vehicles, fins i tot un personatge comenta l’aparició d’un aparell mecànic i volador. Aquest nou escenari comporta la mort dels vells estereotips de l’Oest, l’home solitari i individualista, ple de sentit de la justícia i que lluita per un tros de terra ha passat a la història.

Amb Grupo Salvaje Peckinpah sembla portar el western cap a la sortida. Mentre que al principi es tractava de testimoniar la Història i els valors que havien constituït els Estats Units (instaurar l’ordre tot rebutjant les fronteres de la colonització, del conreu i de la ramaderia), aquests valors s’han fos, i és la violència la que està omnipresent en l’últim terç de la pel·lícula. Fins i tot els nens semblen enganxats per aquesta violència endèmica que colpeix l’univers de Peckinpah. La pel·lícula s’obre amb una colla de nens que es diverteixen amb un escorpí lliurat a una colònia de formigues vermelles. Finalment, cremen ells mateixos el seu joc i se’n riuen. 

En qualsevol cas, heus aquí un magistral resum del guió on els múltiples protagonistes, tots moguts per l’esquer del guany o de la venjança, o simplement desorientats en un món que ja no els tolera, semblen intercanviables: caçadors de primes embrutits, soldats americans, bandits sense fe ni llei, soldats mexicans sàdics, consellers militars prussians. La mateixa constant: malvats i irrecuperables, els personatges avancen cap al seu destí lamentable i tràgic alhora.

Escorpí o formiga vermella, els personatges erren com animals perduts a la seva pròpia jungla. D’altra banda, els nens maten amb Peckinpah. L’escena final de la massacre és certament una catarsi per a l’espectador però evoca un càstig bíblic, quan ciutats desapareixen sota la còlera divina. Thornton, únic supervivent, sembla emergir d’un mal somni. Si mostrar la violència de forma tan crua busca recrear-s’hi morbosament o bé, com deia el propi director, contraposar-ho a l’habitual glamourització que se’n fa en el cinema, és una discussió que pot quedar oberta.

El film és una fugida cap endavant. Els protagonistes dels films de Peckinpah són mercenaris, bandolers, gent que va a la recerca del lucre personal, que transita, extraviada, per un món inclement i en transició.  No sempre hi ha sentit de l’amistat ni de l’equitat, no hi ha sentiments ni valors. Com a bon western crepuscular, la pel·lícula de Sam Peckinpah és una balada sobre el pas del temps, sobre un canvi d’època i els homes que van viure aquesta frontera.

El director: Sam Peckinpah

David Samuel “Sam” Peckinpah (Fresno 1925- Inglewood L.A 1984). La seva obra es caracteritza, especialment en els westerns, per la construcció de personatges desarrelats i víctimes d’un progrés social que els rebutja. La seva mirada sobre el gènere va aportar, a més d’una renovació formal, un aprofundiment discursiu hereu dels plantejaments de John Ford apunta en les seves històries un optimisme històric, reconeixent en el present elements tradicionals que ens han de servir per a encarar el futur; però Peckinpah, contràriament, ens mostra amb descontentament l’aniquilació d’un passat que, tot i les seves contradiccions, incorporava uns valors positius menystinguts en el present.

Notícies Cinema

FluixNo està malamentEstà beAquest em serveixFantàstic Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 105 visites
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×