TEMPS QUE VIVIM
Estem situats al final de la quarta Era o Kali Yuga (d’una durada aproximada de 6.480 anys) del setè Manvatara (d’un total de 14, cadascun d’ells de 64.800 anys aproximadament). A l’Era de Peixos (de 2.160 anys) i a les seves acaballes (manquen 600 anys per arribar a Aquari, és a dir, perquè el Punt Vernal arribi a la constel·lació Aquariana). Estem visquent, doncs, a l’època de l’agonia del Gran Peix, a la segona part de l’Era de Peixos, segones parts d’Era que, com sabem, mostren la pitjor part de les seves qualitats, qualitats, en aquest cas, relacionades amb el regent de Peixos, el planeta Neptú que, per dir-ho curt i ras, té com a principals qualitats la dicotomia idealisme-estafa. El principi de l’Era de Peixos es situa sobre l’any 514 del nostre calendari (la caiguda de Roma) i el seu final, per tant, es situarà sobre l’any 2.674 del nostre calendari. Ara bé, recordem que, en quasi totes les tradicions, entre el final d’una Era i la següent, es troba un abisme que dura 400 anys (els 40 anys simbòlics de la travessa del desert del poble jueu desprès de sortir d’Egipte). Per tant, si l’hi restem 400 anys a n’els 2.674, queden 2.274 i, tenint present que estem a l’any 2.014, queden 260 anys per arribar a l’inici del desert que s’establiria, doncs, sobre el 2.274 del nostre calendari.
Portem doncs ja molts anys establerts en la desídia, en l’engany, en el tot val, en el progressiu allunyament de les fonts de la Tradició, en la inèrcia i en l’estancament i decadència de la humanitat. Allò que té menys valor, el material, avui és el súmmum i les persones són considerades més per el que tenen que per el que valen. Tenim reis que no han guanyat mai cap batalla, presidents que són oficinistes o actors reciclats, polítics que no donen la talla i nacions i estats que fa molts anys han perdut la seva raó de ser així com normes i morals caduques i tergiversades i, el pitjor de tot és que, els pobles, els homes i les dones obeïm a n’aquestes lleis i personatges per les nostres pors i, sobretot, per la por a perdre el poc que ens han deixat, la casa, la feina, el pa i la seguretat. Tenim por a perdre allò que, en realitat, té tan poc valor; allò que menys ens identifica amb el concepte “home”, allò que ens allunya del àngels i ens acosta a n’els dimonis, allò que ens allunya del valor de la vivència personal i ens acosta perillosament a una vida no viscuda, a una vida perduda dins l’inèrcia de la mediocritat, que ens allunya de l’aventura de viure i ens acosta a la mort en vida.
I, preguntem, podem fer alguna cosa per canviar aquest estat general, aquesta situació actual? La resposta es NO. Tots els cicles tenen el seu tempus, la seva harmonia i la seva melodia. Intentar canviar la societat en aquests moments és banal, és perdre el temps i gastar energia en va.
Aleshores, direu, es que no podem doncs fer res? SI, podem intentar canviar nosaltres, canviar els nostres conceptes, la nostre moral i les nostres metes i preferències. Podem començar a treballar sobre nosaltres mateixos, purificar-nos, desempallegar-nos del nostres defectes i vicis, i transmutar-los en virtuts. Deixar, en fi, com deia el Crist que els morts enterrin els seus morts i procurar, nosaltres, allunyar-nos de la tomba, de la inèrcia general, de la por, de la desídia i de la mort tot esperant el fi d’aquest cicle mirant d’arribar-hi en les millors condicions, amb el gruix de la feina personal feta encara que sigui en aquesta era de Kali Yuga en la que, com diuen el savis, els deus ja fa temps que han abandonat aquest món.
Jaume Gibert/ Astròleg 606 848 644 gibert-vidal@hotmail.com – Figuerola d’Orcau – Consultes d’Astrologia i cursos de Kàbalah, Astrologia i Tarot.
Puntuació: 4,76 de 5 - 17 Vots
Carregant ... - 2.558 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
