El solstici d’hivern, un dels moments més esperats de l’any
Jordi Castilló Carretero http://blocs.xarxanet.org/ebpallarsjussa
El proper 21 de desembre tindrà lloc el solstici d’hivern, el moment de l’any en que el Sol es troba més proper a la Terra. Aquest s’ha celebrat al llarg de la història de la humanitat en totes les cultures d’arreu del món amb un mateix motiu: festejar l’allargament del dia i totes les implicacions que això té sobre les collites, els animals i l’estat anímic de les persones.El solstici d’hivern era un dels moments importants del cicle anual ja a final del Neolític i durant l’Edat de Bronze. Així ho demostren monuments megalítics com Newgrange (Irlanda) o Stonehenge (Anglaterra), amb el seu eix principal alineat cap a la sortida i la posta de sol del solstici d’hivern. Marcava l’inici d’un període de l’any difícil, ja que entre gener i abril era comú passar gana. Es sacrificaven molts animals per no haver-los d’alimentar durant l’hivern, quan l’aliment escassejava, moment que s’aprofitava per menjar carn fresca, i ja es podia començar a beure el vi o la cervesa de l’any.
Cultures tan allunyades geogràficament com la japonesa, xinesa, persa, inca, maia, maorí, kurda, sami, germana, eslava o hindú han celebrat el solstici d’hivern amb rituals diferents, però amb un mateix motiu. Des de fa miŀlenni s’ha festejat el retorn del sol i la seva victòria sobre la foscor, l’inici del nou any, ha estat temps d’àpats en família, desitjos per tenir una bona collita, i regals dolços esperant que qui els rebi sigui igual de dolç durant l’any que comença.
Per entendre la nostra manera de celebrar el solstici d’hivern hem de fixar-nos en les cultures més properes. Primer els grecs, i després els romans, celebraven diferents festes que anaven succeint-se al llarg delmes de desembre. A Roma començaven amb la Saturnalia, del 17 al 23 de desembre, en honor de Saturn, déu de les llavors i el vi. Continuaven amb la Brumalia els dies 24 i 25 de desembre, en honor a Bacus i dedicada al Sol. Ambdues festes eren domina-des per la disbauxa i el vi. Tot plegat culmina-va el 25 de desembre amb el naixement del sol invencible o festa de Natalis Solis Invictis, personificat en el déu Mitra.
L’any 313 l’emperador Constantí va donar llibertat de culte a tot l’Imperi romà. Acaba-ven així tres segles de persecucions contra molts grups religiosos, especialment els cristians. A partir d’aleshores les celebracions de l’Imperi es van començar a substituir per festes cristianes fins l’any 380, quan van desaparèixer definitivament ja que el cristianisme es va imposar com a única religió de l’Imperi, prohibint-se les festes no cristianes que s’havien fet fins aleshores. A mitjans del segle II es va traslladar la data del naixement de Crist al 25 de desembre, dia que es celebrava el naixement del Sol invictus, significant la prevalença de Crist sobre el Sol, en definitiva, del cristianisme sobre les religions “paganes” que havien dominat fins aleshores.
Han passat mil·lenis des que es van començar a celebrar els primers rituals per festejar l’allargament del dia a partir del solstici d’hivern. Des d’aleshores ha canviat molt la forma de celebrar-ho, però la natura, aliena al nostre ritme de vida, continua el seu camí. L’increment d’hores de llum ens farà més sociables i marcarà un punt d’inflexió en el cicle vital de plantes i animals. Quan d’aquí uns dies celebrem el Nadal, en família i davant d’un bon àpat, pot ser un bon moment per pensar quina és l’essència del solstici d’hivern per cadascun de nosaltres.
Puntuació: 4,20 de 5 - 5 Vots
Carregant ... - 2.669 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
