Tècnics de l’equip de seguiment del llop a Catalunya han confirmat la presència d’un llop (Canis lupus) a la zona del Port del Comte, després de validar-ho amb l’obtenció d’unes imatges en un parany fotogràfic, el desembre passat.  A més de les fotografies, els tècnics han detectat diversos indicis de l’animal des del setembre de 2017.

A finals d’estiu, els experts també van confirmar diversos atacs d’aquest llop a ovelles  del Solsonès, que la Generalitat compensarà, d’acord amb el programa de compensació de danys a la ramaderia causats per llop que té en marxa, similar al que s’aplica amb l’os bru. Es tracta dels primers atacs confirmats d’un llop al bestiar a Catalunya des del 2010, quan es va detectar un cas semblant a la zona de la Serra del Cadí.

Els altres indicis recollits han estat dos rastres trobats a la neu i quatre excrements, que, un cop analitzats genèticament, han confirmat que pertanyen a un mascle.

Precisament, per tal de treballar conjuntament en l’aplicació de mesures preventives que minimitzin l’afectació d’aquest animal salvatge en la ramaderia, tècnics de la Generalitat es van reunir ahir amb ramaders i representants dels ajuntaments de l’àrea afectada. Concretament, de La Coma i la Pedra, Odèn, Fígols i Alinyà, i Guixers (Solsonès i Alt Urgell), per consensuar les actuacions prioritàries a dur a terme, com ara el reforç de les tanques de protecció per al ramat i altres actuacions de prevenció d’atacs.

La Generalitat de Catalunya no té en marxa ni preveu impulsar cap programa de reintroducció del llop, però alguns exemplars erràtics entren, de tant en tant, dins del territori català. Des que l’any 2000 es va detectar, de nou, la presència puntual d’aquest animal salvatge a Catalunya, la Generalitat ha posat en funcionament un programa de seguiment de l’espècie i mesures de compensació i prevenció de danys, per compaginar l’existència de la fauna salvatge amb l’activitat ramadera.

El Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat és qui coordina aquest equip de seguiment, integrat per tècnics d’altres unitats, com el Cos d’Agents Rurals, Forestal Catalana, RNC i Guardes de Reserva de Fauna, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, i el Parc Natural de les capçaleres del Ter i el Freser, amb la col·laboració d’altres entitats, com la Fundació Catalunya-la Pedrera i Aubèrria, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, l’Associació Gossos Protecció de Ramats i el Grup FER Girona. Tot això amb estreta coordinació i col·laboració amb l’Oficina Nacional de Caça i Vida Silvestre (ONCFS) de França, que s’ocupa del seguiment al vessant francès.

Gràcies al treball conjunt, actualment hi ha detectats als Pirineus Orientals (Catalunya-França) tres llops diferents, tots mascles i d’origen alpí (franco-italià). Dos d’aquests llops es mouen a ambdós costats de la frontera. El que es mou per la zona de l’Alt Ripollès és el que es detecta més sovint, ja que entra amb més freqüència a territori català. L’altre es deixa veure menys a Catalunya, per la zona de la Cerdanya. El tercer llop és aquest darrer detectat entre el Solsonès i l’Alt Urgell.

Durant l’últim any, els treballs de seguiment del llop a Catalunya han inclòs la realització de 39  itineraris  sobre neu repartits pels Pirineus Orientals, amb dos rastres localitzats de l’animal en forma de petjades. Pel que fa a registres amb paranys fotogràfics, el 2017 s’han captat imatges del llop en 5 ocasions amb 14 fotografies diferents. Alhora s’ha continuat ampliant la xarxa de paranys fotogràfics , amb 2 càmeres més  instal·lades al Port del Comte.

Quant als danys a la ramaderia, el 2017 s’han confirmat 7 atacs de llop a ramats d’ovelles de la zona del Port del Comte. Pel que fa a les predacions a fauna salvatge, enguany se n’ha validat una a un isard al Ripollès.

Des del 2000,  les dades de llop a Catalunya han sigut constants, amb confirmacions de la seva presència cada any.  Sempre s’ha tractat d’individus aïllats que, amb un feble degoteig, s’han anat localitzant recurrentment. N’hi ha que només s’han detectat un any i d’altres que s’han anat localitzant en anys successius, alternant-se amb períodes d’absència. És per això que a dia d’avui no es pot parlar d’una població establerta de llop a Catalunya, sinó més aviat d’alguns individus dispersos.