Es desvetllen els primers resultats de la investigació sobre la bruixeria a les terres de Lleida i el Pirineu
- La recerca situa els últims records de la bruixeria ens els anys 50 i mentre que a la plana costa trobar testimonis vius que en recordin alguna pràctica, al Pirineu els testimonis encara són molt presents
L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu ha acollit avui dimarts una jornada sobre la recerca sobre bruixeria a les terres de Lleida i el Pirineu en la que s’han donat a conèixer alguns avenços de la investigació que està duent a terme la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran sobre bruixeria a Lleida i al Pirineu. La recerca, que porta per títol “Se’n parlave i n’hi havie” ha recollit molt material oral i clourà al febrer de 2018 amb una exposició que itinerarà pels diferents museus de la Xarxa de Museus. La jornada ha comptat amb la presència dels directors del Museu Comarcal de Cervera, Carme Bergés i del Museu de l’Urgell, Jaume Espinagosa i ha estat presentada pel director de l’Ecomuseu, Jordi Abella.
Segons explica el director de la investigació, Pau Castell “Han aparegut nous testimonis orals de gent d’edat avançada de la plana de Lleida i el Pirineu que posen de relleu una vivència de la bruixeria fins fa poc, concretament fins els anys 50”. Castell subratlla que la investigació ha confirmat que sempre s’identifica la bruixeria en dones de la comunitat a qui es fa responsables de malalties pels seus maleficis.
Castell també ha avançat que en la recerca es pot diferenciar clarament dos àmbits: d’una banda el Pirineu (Pallars, Alt Urgell i Aran on la bruixeria és molt més present i semblant a la documentació històrica, els judicis per bruixeria del segle XV, XVI i XVII) i de l’altra, la plana, on costa trobar gent que en recordi res. De fet aquest ha estat bona part del problema dels investigadors a la plana: no trobar gent que en pugui parlar perquè o bé no ho han viscut o no se’n troben testimonis. En canvi al Pirineu els testimonis encara són molt presents.
Estratègies per estudiar la bruixeria
Atès doncs que avui en dia fer recerca és molt difícil per falta de testimonis vius, els diferents ponents que han participat a la xerrada d’avui han explicat les estratègies que han emprat per estudiar la bruixeria. Així doncs l’antropòloga Josefina Roma l’ha abordat amb l’estudi de les llegendes de tradició oral i considera que les bruixes van ser hereves de les encantàries, gent que vivia al bosc abans que els agricultors s’apoderessin de les terres. El Doctor en història i director del Museo de Creencias y Religiosidad popular de Abizanda ha donat a conèixer les seves conclusions sobre màgia i bruixeria a l’alt Aragó, on ha arribat a identificar 405 bruixes en 200 localitats. L’etnòloga Ramona Violant l’ha estudiat mitjançant llegendes sobre metamorfosis, o maleficis com el mal d’ull i moltes i rituals de protecció sobre morts inesperades de nadons. Per la seva banda, Núria Morelló, antropòloga, ha explicat la seva experiència en l’estudi de la bruixeria a partir de la memòria oral dels testimonis.
La sessió d’avui ha estat organitzada per l’Ecomuseu, el Museu Comarcal de Cervera i el Museu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega i el Departament de Cultura en col·laboració amb l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i s’emmarca en el programa Cultura Viva. Aquest programa és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu comunicar i difondre la recerca etnològica que s’està duent a terme a Catalunya i en aquest cas concret, s’ha dedicat específicament a la recerca sobre bruixeria a les terres de Lleida i del Pirineu.
La taula rodona final ha abordat més específicament els resultats de la recerca de la Xarxa de Museus i ha comptat amb la participació de la filòloga i membre fundadora del gremi de l’Art. Grup per la recerca de la bruixeria al territori, Júlia Carreras; l’historiador solsoní Marcel·lí Coromines, l’historiador pallarès Oriol Riart i la cap d’Arxius del Govern Andorrà Susanna Vela.
L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, una nova concepció
L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu neix el 1994 a partir d’una nova concepció museològica i museogràfica, on el visitant s’endinsa d’una manera activa i participa en les formes de vida del Pallars de principis de segle.
L’Ecomuseu permet conèixer millor la realitat natural i cultural del territori aneuenc i les transformacions que s’hi han anat succeint a les darreres dècades. A diferència dels museus tradicionals, l’Ecomuseu no es reclou en un edifici, sinó que s’escampa territori enllà per tal d’explicar la vida de les valls que el conformen. Es vertebra, doncs, a partir de centres patrimonials repartits pels pobles de l’Àneu.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 1.101 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
