DESPRENIMENT DE RETINA
SÍMPTOMES
Els símptomes característics són un defecte en el camp visual que moltes vegades és percebut pel pacient com l’aparició d’un teló negre.
A vegades desapareix espontàniament al matí, en el moment d’aixecar, per reaparèixer unes hores després.
També és molt freqüent la percepció de llampades lluminoses inexistents que es diuen fotòpsies i l’aparició brusca de petites taques fosques i mòbils en el camp visual que es mouen espontàniament.
Aquestes taques es coneixen com mosques volants, encara que el seu nom tècnic és miodesòpsies. Cal tenir en compte que la presència de miodesòpsies és molt freqüent en persones de més de 40 anys i això no vol dir que presentin malaltia ocular alguna. Les miodesòpsies en el despreniment de retina es caracteritzen per ser múltiples, aparèixer de manera sobtada i acompanyar-se dels símptomes abans descrits.
No tots els despreniments de retina presenten els símptomes assenyalats, ja que la malaltia pot estar desencadenada per diferents mecanismes, el grau d’afectació és variable, així com l’amplitud i localització de la zona afectada. A més els símptomes descrits depenen del temps d’evolució de la malaltia i poden estar produïts per multitud de processos diferents, per la qual cosa l’actitud més adequada sempre és deixar-se guiar per un professional en el camp de la salut.
TRACTAMENT
El despreniment de retina o la sospita es considera una urgència mèdica i ha de ser atesa sense demora per un oftalmòleg. El tipus de tractament recomanat és variable, depenent de la causa, l’estat de la retina, el temps transcorregut i diferents factors. Generalment cal fer una intervenció quirúrgica. Les tècniques usades amb més freqüència són la fotocoagulació amb làser, la crioteràpia, la retinopexia pneumàtica, la vitrectomia, el drenatge del líquid subretinià i l’anell escleral.
Fotocoagulació amb làser.
Mitjançant el làser es causen cremades controlades al voltant de la zona despresa. Aquestes cremades acaben per cicatritzar i segellen la retina al teixit que està sota que és la coroide, evitant d’aquesta manera que l’humor vitri s’infiltri per sota de la retina i el despreniment s’estengui.
Crioteràpia.
Mitjançant una criosonda es congela el teixit situat al voltant de la zona esquinçada, després es produeix una cicatrització que actua de forma protectora per un mecanisme similar al descrit en la fotocoagulació amb làser.
Retinopexia pneumàtica.
S’introdueix una bombolla de gas a l’interior de l’ull, el gas realitza una pressió mantinguda sobre la zona despresa de la retina, afavorint la seva cicatrització i evitant l’extensió de l’esquinç. Després el procediment es recomana al pacient que romangui cap per avall unes tres setmanes, fins que desaparegui el gas introduït.
Vitrectomia.
Consisteix en una intervenció quirúrgica mitjançant la qual s’extreu l’humor vitri de l’ interior de l’ull utilitzant instruments especials. Generalment és un procediment previ abans d’actuar directament sobre la retina.
Tancament escleròtic o anell escleral.
Es tracta d’un procediment quirúrgic mitjançant el qual es col·loca una banda o anell al voltant de la capa més externa de la paret de l’ull, l’esclera, amb la finalitat de mantenir una pressió externa sobre el globus ocular que impedeixi l’extensió del despreniment de retina.
Drenatge del líquid subretinià. Quan hi ha un despreniment, pot acumular líquid per sota del mateix ( líquid subretinià ), el qual empitjora l’evolució, ja que afavoreix l’expansió de l’esquinç. Mitjançant el drenatge s’extreu aquest líquid , la qual cosa facilita la curació sense seqüeles.
Depenent de la magnitud del despreniment, la seva localització i el temps d’evolució, el pronòstic és diferent. El 85 % dels casos responen adequadament després d’una intervenció. El 15 % restant poden necessitar dues o més intervencions. Després de la cirurgia, la visió sol anar millorant de forma gradual durant un període de dies o setmanes, encara que la capacitat visual finalment assolida pot ser inferior a la que existia prèviament, especialment si el despreniment va afectar la màcula que és l’àrea de la retina de màxima sensibilitat.
Aproximadament el 40 % de les persones intervingudes aconsegueixen una bona visió, la resta recuperen un grau variable de capacitat visual que els és útil per llegir, passejar i les activitats quotidianes. Cal tenir en compte que les cèl·lules nervioses que componen la retina poden ser danyades de manera irreversible, pel que en ocasions no hi ha cap possibilitat de recuperació. Si no es realitza cap tractament, la conseqüència és la pèrdua total de visió a l’ull afectat.
Alina Calvo Carbajo – Òptica Optometrista – Núm col. 15.369
Puntuació: 4,50 de 5 - 2 Vots
Carregant ... - 1.763 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
