Cinto Ferrer casa Pubill de Surri… cercant la màgia del seu entorn
Només veure el timbre de fusta, delicadament tallat, de la porta de casa Pubill de Surri, descobrim l’empremta de l’artesà i ja dins de la casa la historia es fa present: antiga llar denominada casa pairal de Catalunya considerada d’interès cultural, que pertanyia al Castell de Surri propietat dels Comptes de Pallars. Tot l’entorn té un nexe amb la creativitat d’en Cinto.
En Cinto de casa Pubill de Surri, neix a Surri fa 72 anys. De jove, començà a estudiar peritatge a les Escoles Cristianes de la Bonanova a Barcelona, estudis que per motius personals mai va finalitzar i continuà la seva vida a Surri treballant les terres familiars. Ja de petit sentia una gran curiositat i observava sempre al seu avi quan treballava la fusta per construir estris i fer reparacions a la casa i durant tota la seva vida ha estat vinculat i s’ha relacionat amb artistes i artesans… fins que decideix fer realitat el seu somni de crear, en estones lliures, mitjançant la fusta, una gran varietat d’estris: formatgeres, salers, plats, vols, trenca nous, reproduccions en miniatura del sistema hidràulic de la serradora i altres, peces religioses, llitets, petits carretons… caracteritzats per la seva empremta personal.
Però és en les esculturetes on l’artesà deixa anar la seva imaginació introduint-se en l’anima de la fusta per convertir-la en expressió de bellesa. Diu en Cinto: “ l’elaboració de les esculturetes s’inicia amb la busqueda de la matèria primera: la fusta de l’arbre… en el cor dels arbres morts que subsisteix del procés de putrefacció i és l’anomenada teia. Els recullo, els raspallo i aprofito la part més dura que presenta aspectes més diversos. Aprofito les seves formes naturals i a més moldeixo, corregeixo i realço les formes més agraïdes per aconseguir un bon i artesà resultat. Per adequar la imatge amb les eixures naturals, em serveixo d’unes gúbies fabricades per mi mateix per anar polint i perfeccionant la peça. Després d’aquest lent procés, es procedeix a l’encerat de la figura amb cera d’abella prèviament tractada, a través d’un sistema que ja s’utilitzava des de fa molt i molt de temps en l’època Medieval. Un procés totalment artesanal que converteix la figureta en una delicada escultureta.”
Puntuació: 3,50 de 5 - 2 Vots
Carregant ... - 3.594 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
