Cinema i música: impressions fugaces

0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×

L’ALTRE CINE

Cinema, música: impressions fugaces.
per Enrique Beck Giménez  Desembre:
A l’altre Cine ens agraden els temes. Els temes tenen la peculiaritat de no acabar-se mai, de no exhaurir-se, de no avorrir mai. A qui li agrada un tema, no se l’hi acaba mai la diversió.  El tema d’aquest mes és la música al cinema. Gairebé cada any el toquem un mes o altre. Aquest desembre hem triat tres pel·lícules i dos maneres de tractar el tema. La primera  són el que s’acostuma a dir “biopics” (pel·lícules biogràfiques). La segona se la dediquem a un compositor de bandes de música per al cinema: Joe Hisaishi.
La primera peli serà “Bird” del director Clint Eastwood (1988). La vida del saxofonista de jazz Charlie Parker, un músic que va iniciar un nou moviment musical anomenat Bebop als anys 40 i 50 del passat  segle. Una música que va substituir en el gust dels amants del jazz al swing de Benny Goodman que començava a semblar rutinari.  La pel·lícula, que és una de les imprescindibles del director,  contrasta fortament  la duresa de la vida de Parker als EUA (racisme, pobresa…) amb l’alegria, dinamisme i profunda emoció de la seva música. Veurem  un artista atrapat entre les seves limitacions humanes i les de la seva època i fruirem de les seves llargues, complexes improvisacions que van canviar la història del jazz.

cinema 201
La segona, serà “Control” del director Anton Corbijn (2007) en la que ens explica la història de Ian Curtis  el jove que va fundar el grup de música Joy Division. Un grup que va actuar de l’any 1976 al 1980. Quatre anys escassos amb els que va tenir prou per fer història i influir en grups com  The Cure o U2. Feien una música sinistra, fosca, en la que parlaven de la mort i de gent desesperada.  Van representar la continuïtat del  punk i la baula cap a la música actual. La banda sonora ens permetrà escoltar una altra vegada el seu èxit, “Love will Tear Us Apart”. Traduït seria, més o menys, “L’amor ens destrossarà”; la cançó amb que va voler explicar l’experiència frustrant del seu matrimoni.  Segurament a Anton Corbijn, el director, ningú el coneix per aquestes contrades i és normal, però, curiosament,  tots hem vist molt de la seva obra. Només cal repassar els videoclips musicals de grups de música anglesa dels 80 (Depeche Mode, Roxette, Johnny Cash…) per veure alguna obra seva.

I, finalment, veurem “Okuribito” (Despedidas/Comiats) del director Yojiro Takita (2008) que tracta d’un músic violoncel·lista que perd la seva feina en una orquestra i decideix tornar a viure al seu poble natal amb la seva família. La peli val per si mateixa (només us dic que van trigar 10 anys a acabar-la, perquè calia que el protagonista aprengués els diferents oficis amb què ha d’enfrontar-se), però aquesta vegada l’hem triada per fer conèixer al músic de la seva banda sonora, Joe Hisaishi. Un compositor molt conegut al Japó i als EUA que és responsable de les bandes sonores de més de 100 films. Aquí, amb prou feines el coneixem  per “El viatge de Chihiro”. I fins aquí el programa del mes de desembre. Només queda invitar-vos a mirar i escoltar.



FluixNo està malamentEstà beAquest em serveixFantàstic Puntuació: 4,00 de 5 - 8 Vots
Carregant ... - 1.776 visites
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×