Hàbits que poden condicionar l’aparició de problemes com ara maloclusions
Les causes de les maloclusions dentals són fonamentalment de dos tipus: genètiques i ambientals. Sempre que sigui possible s’han d’emprar mesures per prevenir-les, i com el tema genètic no el podem resoldre, les úniques possibilitats d’actuació pel que fa a la prevenció són les causes ambientals.
Entre les causes ambientals de maloclusions en nens tenim:
- Hàbits
- Pèrdua prematura o mancança de dents
- Dents temporals retingudes
- Problemes ortodòntics produïts iatrogènicament
- Traumatisme dels maxil·lars
HÀBITS:
a. Succió d’algun dit i dits:
El més habitual és l’hàbit de succió del polze, malgrat que la majoria de pares, per no dir tots els pares, ja saben que és un hàbit que provoca deformació bucal.
Pot produir un avançament de les dents superiors i una inclinació cap endarrere de les dents inferiors, així com un enfonsament del paladar. A més és un dels hàbits més difícils de abandonar i moltes vegades no s’aconsegueix fins que el mateix nen sigui conscient de l’alteració que allò li provoca.
b. Deglució Atípica:
Quan la llengua es col·loca en una posició inadequada a la hora de la deglució. La força que exerceix la llengua contra les estructures dentals pot deformar l’oclusió. La reeducació de l’hàbit requereix una cooperació activa per part del pacient, i és molt difícil de recuperar.
c. Masticació alternativa amb la llengua:
Aquesta masticació es presenta en casos en que la funció de les molars és dolorosa.
La masticació molar és l’acte més enèrgic de la boca i la presencia de dolor transforma aquesta masticació en una altra d’alternativa, que es realitza impactant els aliments amb la llengua contra les incisives superiors. Aquest dolor a les molars està majoritàriament provocat per la càries.
El primer pas per la rehabilitació serà el tractament de la càries i desprès la instrucció del pacient sobre la forma de masticació amb una sèrie d’exercicis.
d. Respiració Bucal:
La respiració atípica influeix de forma negativa en el desenvolupament de l’oclusió perquè pressiona transversalment les arcades i tenen com a resultat una protrusió o inclinació de les dents anteriors cap als llavis. Com a primer pas hem de fer una consulta amb l’otorinolaringòleg.
e. Hàbits de recolzament de la mà a la cara:
Això pot produir un modelat asimètric de la arcada dento-alveolar sobre la que actua. El resultat d’aquest hàbit és l’aparició de una oclusió encreuada d’un cantó.
f. Hàbits en dormir:
Durant la nit existeixen hàbits posturals que s’han de rehabilitar per evitar la aparició de problemes, com ara, bruxisme, xumet, etc.
El tema del xumet és molt complex, perquè de fer-se servir, hauria de ser només quan el nen ho necessiti i això és qüestió de minuts mentre està despert, i a l’hora de dormir el xumet hauria de retirar-se de la boca del nen en conciliar la son. A més en arribar als 2 anys l’hàbit del xumet es tindria que deixar completament per evitar problemes de deglució, oclusió i respiració.
Tots aquests temes s’haurien de tractar en la primera visita a l’Odontòleg que tindria lloc al voltant dels 2 anys. Abans serà el Pediatra i l’Infermera els que aconsellaran als pares quan es detecti un hàbit que pot ser perjudicial per la seva salut bucal.
Puntuació: 4,89 de 5 - 9 Vots
Carregant ... - 2.387 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
