JOVES CREATIUS del Pirineu de Lleida
ANDREA ZAYAS BUCHACA – La Seu d’Urgell – Alt Urgell
www.monharicot.blogspot.com iepalatu@hotmail.com
Em dic Andrea Zayas Buchaca i de petita volia ser un dibuix animat.
En adonar-me que la meva elecció professional era inviable vaig decidir que els dibuixos ( animats o no) els inventaria jo mateixa.
Vaig començar a la banyera de casa dibuixant amb el dit amics invisibles sobre l’aire. Suposo que ells van substituir els germans o germanes que mai he tingut però que cada any desitjava mentre bufava les espelmes d’aniversari.
De seguida vaig substituir el dit per un llapis i l’aire per un paper, i suposo que va ser en aquest moment quan va començar la meva carrera com a “ Ninotaire”. I dic ninotaire perquè si reviso les piles de blocs de dibuix que he omplert fins a dia d’avui, no hi trobo ni un sol paisatge i, encara menys un bodegó: centenars de personatges de totes mides i colors, contents, tristos o enfadats, alts i baixos, amples i estrets… ninots inventats i per inventar.
Vaig néixer un desembre de fa 28 anys a La Seu d‘Urgell.
Allà hi vaig viure feliçment durant 17 anys, fins que un dia, a l’Institut, ens van repartir un full on, en definitiva, havíem d’escriure “què volíem ser de grans”, perquè resultava que ja ho érem! Almenys així es com jo ho vaig veure en aquell moment: com una decisió intocable de la qual dependria el meu futur.
Em vaig quedar completament en blanc.
Sort en vaig tenir de la meva mare, que va saber millor que jo a què podria dedicar almenys els tres anys següents: faria Il·lustració.
Serà cert allò que les mares coneixen millor que ningú a les seves filles?
Vaig pensar que la meva mare no anava gens mal encaminada, i li vaig fer cas.
Evidentment, aquesta opció suposava marxar del meu poble, així que, amb els ulls entelats de llàgrimes a causa d’un estat d’entre pànic i curiositat pel meu futur immediat, vaig fer les maletes que van marcar el final d’aquella etapa i el principi d’una altra.
Vaig estudiar Il·lustració a l’Escola Massana de Barcelona, en ple Raval. Allà vaig tenir mestres com Arnal Ballester, Daniel Sesé o Noemí Villamuza, entre d’altres.
Recordo que, al acabar el curs, més d’un professor ens va advertir que dedicar-se exclusivament a la Il·lustració era quelcom força complicat, i ens va aconsellar que, si teníem alguna altra cosa a la que aferrar-nos, la combinéssim.
Entre això, i que 3 anys a Barcelona van ser suficients per a una urgellenca com jo, vaig decidir buscar un indret més gran que la Seu i més petit que la capital Comtal.
Així que, vaig marxar de Barcelona amb un títol de ” Tècnica Superior en Il·lustració” sota el braç, on el nom del rei ocupa més espai que el meu, i em vaig instal·lar a Girona, on encara visc.
Vaig decidir estudiar Magisteri Musical i Teatre.
Tenia 20 anys i les coses una miqueta més clares que 3 anys abans. Em volia menjar el món, i necessitava expressar la meva energia d’alguna manera:
Volia fer teatre, volia cantar, volia viatjar i volia dibuixar!
Volia…i ho he fet.
Des de llavors, he fet teatre, he cantat, he fet de mestra i he viatjat .
Però sobretot: he dibuixat.
A les meves motxilles no hi ha faltat mai un bloc de dibuix.
Cada lloc ha estat motiu d’inspiració.
He dibuixat al Malecon de la Habana, al desert de Marzouga, a les Catarates d’Iguazú, a Buenos Aires, a una platja de Tailàndia i davant del riu Mekong.
Però encara ara tinc un problema: quan la gent em pregunta què soc o a què em dedico, no sé ben bé què dir.
Sóc mestra. Bé, si. Tinc un títol que ho diu
Puntuació: 4,67 de 5 - 12 Vots
Carregant ... - 2.394 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
