El conseller Calvet posa el Pla director de sòls no sostenibles de l’Alt Pirineu com a exemple de política ambiental per fer front a l’emergència climàtica
El conseller ha participat en una sessió de la COP25, que es celebra a Madrid, sobre els efectes del canvi climàtic als territoris de muntanya
“Els Pirineus són vulnerables al canvi climàtic: els darrers 50 anys la temperatura mitjana ha augmentat un 30% més que la mitjana mundial i, en els darrers 35, la meitat de les glaceres han desaparegut. Per això, per adaptar-nos al canvi climàtic hem definit accions per implantar en aquest territori des dels àmbits ambiental, econòmic, social, agrícola i del turisme”. Així ho ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, a la COP25 en la sessió en què ha participat sobre l’adaptació dels municipis de muntanya al canvi climàtic. Una sessió de treball que ha encetat la participació de la delegació catalana a la cimera i que ha comptat amb representants d’Itàlia, d’Alemanya i del País Basc.
El conseller ha recordat que el 50% del territori català és muntanyós i que en aquests territoris “estem experimentant canvis demogràfics, culturals, econòmics i ecològics importants”. L’escalfament global, ha prosseguit, ha provocat un augment de fets extrems com sequeres o inundacions però també “seriosos efectes en la biodiversitat” i, és davant aquesta situació, que el Govern ha engegat diverses polítiques d’adaptació al canvi climàtic, basades en: l’emprenedoria -per crear per exemple llocs de treball ecològics; la innovació social -explorant noves activitats com nous cultius i nous nínxols professionals; en coneixements i activitats tradicionals -per protegir la ramaderia i l’agricultura; i en la diversificació -per crear nous serveis i productes.
“L’adaptació al canvi climàtic de les nostres zones de muntanya ens obliga a definir un model de desenvolupament social i econòmic específic, tenint en compte les persones i les vulnerabilitats del territori, actuant davant la pèrdua de biodiversitat però també davant un preocupant despoblament” ha exposat el conseller Calvet.
En aquest sentit, el conseller ha posat com a exemple l’aprovació el passat mes de juliol, per part del Govern, del Pla director urbanístic de sòls no sostenibles que va suposar examinar 648 hectàrees, que tenien un potencial de 17.100 habitatges i que, entre d’altres conclusions, va proposar que 58 àmbits -que sumaven 210 hectàrees-, tornessin a formar part de la xarxa d’espais naturales. Amb aquesta decisió es va evitar la possible construcció de 4.700 habitatges. “Va ser un ambiciós programa que ens va permetre desqualificar molts sols amb un clar objectiu ambiental”, ha conclòs el conseller.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 805 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
