La gestió forestal adaptativa pot afavorir la producció de plantes medicinals i ornamentals silvestres
El projecte IMFOREST demostra que les actuacions forestals poden potenciar recursos no fusters com la gençana, la boixerola i el llentiscle, reforçant alhora la biodiversitat i la resiliència dels boscos.
La gestió forestal té una gran importància pel desenvolupament econòmic i social de les zones rurals, però també és un instrument clau per augmentar la biodiversitat i la resistència i resiliència dels ecosistemes forestals si es fa d’una forma sostenible. El projecte IMFOREST _Impuls a la bioeconomia forestal a través del desenvolupament, la innovació i la gestió sostenible dels recursos forestals no fusters_ (https://imforest.es/ ) ha estat treballant amb diferents alternatives de gestió de plantes aromàtiques i medicinals i espècies d’ús ornamental en diferents escenaris per proporcionar recomanacions de gestió adaptativa i testar la seva aplicabilitat.
Aquesta iniciativa ha estat impulsada pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), i hi participen altres socis espanyols de l’àmbit forestal (COSE, CESEFOR, CISIC, INICA, ICIFOR, PEFC), treballant amb altres productes com ara el suro, la resina, la castanya, el pinyó, les tòfones, els bolets i la mel. IMFOREST compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – Next GenerationEU.
Així doncs s’han establert parcel·les per veure l’efecte de les actuacions forestals, com ara aclarides de bosc i desbrossades selectives, en tres espècies que se’n realitza recol·lecció silvestre comercial: la gençana (Gentiana lutea), de la que se n’aprofita l’arrel principalment per la indústria de begudes, la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), de la que es fan servir les fulles per elaborar fitomedicaments per infeccions urinàries, i el llentiscle (Pistacia lentiscus), del que es cullen branques com a verd ornamental.
En el cas de la gençana, s’han realitzat desbrossades d’arbustos (principalment bàlec) que estan colonitzant els prats de muntanya, per veure si les poblacions de gençana recuperen el seu espai i poden ser un recurs recol·lectable, tenint en compte que triguen més de 15 anys en tenir arrels comercials. Actualment és una espècie regulada i cal demanar autorització per a fer-ne aprofitament. Així hem realitzat intervencions a la Val d’Aran (Estanho de Vilac) i al Ripollès (Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser), i en els transcurs dels propers anys en seguirem la seva evolució.
Pel que fa a la boixerola, hem instal·lat parcel·les per avaluar el seu creixement i la producció de matèria verda i fruits, comparant boscos amb una alta densitat d’arbres i aquells on s’han fet aclarides. Aquestes proves s’han fet en dues comarques, al Pallars Sobirà (Parc Natural de l’Alt Pirineu) i a l’Alt Urgell (Parc Natural del Cadí Moixeró). Fins al moment, hem pogut observar que les actuacions forestals afavoreixen el desenvolupament de la boixerola, ja que al tenir més insolació, la planta creix més i, fins i tot, produeix major quantitat de fruits, essent una font d’alimentació molt important per la fauna.
Finalment, també s’ha instal·lat parcel·les en comarques més mediterrànies, a l’Alt Penedès (Capçaleres del Foix) i al Vallès Occidental (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac) per a observar com la intensitat de recol·lecció del llentiscle pot afectar a aquests arbustos, i si les aclarides i desbrossades dels boscos hi tenen algun efecte. En aquest cas, s’ha observat que les desbrossades indueixen a un rebrot enèrgic dels llentiscles produint branques aprofitables. Tanmateix els boscos amb menor densitat d’arbres, on els recol·lectors hi van de forma reiterada, la manca de protecció arbòria enfront al sol fa que, en temporades molt caloroses, cada cop més habituals, es debilitin les plantes de llentiscle, afectant la biodiversitat, ja que també són una font d’aliment i de protecció per molts ocells.
Aquestes proves van començar la primavera del 2024 i fins a final d’any acabarem de fer-ne el seguiment en el marc d’aquest projecte.
D’altra banda, s’ha editat una publicació sobre directrius de bones pràctiques de recol·lecció silvestre de PAM i espècies d’ús ornamental, on s’explica quins aspectes cal tenir en compte per a fer-ne un aprofitament comercial i inclou fitxes tècniques d’aquestes i altres espècies. https://imforest.es/descarga-de-materiales- tecnicos/
Per a més informació, contacteu amb el Grup de Plantes Aromàtiques i Medicinals del CTFC (roser.cristobal@ctfc.cat i eva.more@ctfc.cat).
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 45 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016