La sala d’actes de la Biblioteca Pública de Sort s’ha omplert per donar la benvinguda a l’editor pallarés fill de Gerri de la Sal Josep M. Orteu, que ha presentat el seu darrer llibre Episodis de la història de Gerri: Carlemany, Montserrat i els moriscos, editat per Llibres de l’Índex.

 

Ja de bon principi el vessant històric de la política ha esdevingut protagonista de la presentació, atès que, en paraules de l’autor, «amb la història es fa política», i és que sovint la història és un constructe amb què els vencedors justifiquen la seva posició i els guanys obtinguts en conflicte, de manera que, amb la nova perspectiva dels fets històrics fins ara coneguts que planteja l’Institut Nova Història, del qual n’és membre del patronat, cal posar en dubte el que crèiem conèixer fins ara de la història de Catalunya i Espanya, sovint falsejada i distorsionada des de Castella.

 

Aquesta tesi es planteja en el llibre a través de tres episodis històrics del poble de Gerri de la Sal, capital de l’actual municipi de Baix Pallars, en el primer dels quals, Quan Carlemany conquereix Gerri, es posa de relleu la influència carolíngia (de Carlemany) en el comtat de l’actual Pallars Sobirà, que té per escut el també escut d’armes de Carlemany, si bé amb una àliga d’un sol cap com és tradició a Catalunya en comptes de bicèfala. 

 

 

En aquest capítol es presenta una troballa històrica d’extraordinari relleu quan l’autor posa de manifest que el nom de Gerri és molt present en la literatura europea i universal des de finals de l’Edat Mitjana gràcies a Gerri i Gerrer, comte i abat, personatges de la coneguda Cançó de Roland que deuen el seu nom a aquest poble del Pallars i que apareixeran més endavant en altres cabdals obres literàries com són Orlando furiós, Jerusalem alliberada o, més modernament, Il Guerin Meschino, una revista satírica italiana que es va publicar entre el 1882 i el 1950.

 

El segon episodi, El bon abat de Gerri, Agustí Gallart, ambaixador en defensa de Montserrat, dóna a conèixer com s’ha falsejat la llegenda històrica de la Verge del Pilar de manera que en realitat no fou aquesta sinó la Moreneta de Montserrat la santa patrona de l’Imperi Hispànic, de manera que, i també per la duplicitat detectada entre els reis castellans i els catalans, es pot afirmar que l’Imperi Hispànic no fou tal sinó en realitat un Imperi Català. Ha estat gràcies a la figura d’Agustí Gallart, abat de Gerri del 1558 al 1589, i que fou triat pels bisbes dels territoris catalans (Catalunya, Aragó, València, Sardenya, Sicília i Nàpols) per defensar la primacia de Montserrat davant la falsificació històrica perpetrada des de Valladolid, que aquesta s’ha pogut detectar i desmentir.

 

Finalment, a El ball de la morisca, la flama viva del Gerri morisc tagarí, l’autor presenta l’expulsió dels moriscos com un dels primers exemples coneguts de biopolítica, és a dir, la presa de decisions i l’exercici de polítiques des del poder per afavorir o perjudicar un sector determinat de la població per les seves característiques biològiques, pràctica continuada en el temps de la que hem viscut exemples recents en relació al poble català i la seva lluita per l’alliberament nacional o, més enrera en el temps, els terribles afusellaments de pallaresos pel general Sagardía en temps de la Guerra Civil amb l’objectiu declarat de combatre i fer desaparèixer la forma de vida catalana.

 

En la cloenda de l’acte, que ha consistit en una animada conversa entre l’autor i els assistents sobre diversos aspectes de la història, la política o la medicina actuals, Josep M. Orteu ha animat els presents a «mirar la història de la manera correcta», és a dir no distorsionada per voluntats alienes al poble català, i actuar en aquest sentit en un moment històric de conflicte entre Catalunya i Espanya com és l’actual.