Crònica Festival “Nibrós” de Poesia de Estaon
Poesia “d’altura” a Estaon
Fosquejava a Estaon i la discreta il·luminació de les parets de pedra de la plaça del poble anava agafant força, com si es tractés d’una corrua de cuques de llum o una baixada de falles en miniatura. Mentrestant, els assistents continuaven desgranant versos. Érem a la cloenda del 1r Festival “Nibrós” de Poesia, celebrat el 5 de juliol. Els darrers versos d’aquest acte participatiu, conduit per l’acordionista Roser Gabriel, corresponien al poema “Què hi vas a fer a Gaza?” del poeta palestí Amir Hassan. Encara que fòssim al Pallars, a la plaça hi ressonava el patiment del poble palestí.
Va ser una jornada intensa, que començava amb una caminada a les Bordes de Nibrós, on la poeta performàtica Mònica de Dalmau ens oferia el seu desbordament verbal, violentant la sintaxi fins als límits d’un pensament d’una agudesa ben singular. I tot això a l’interior del parc natural, mentre les voliaines dansaven al seu voltant. De tornada, ens esperava un deliciós aperitiu ofert pel PNAP amb productes de la terra. Tot seguit, l’artista i veu ultralocal, i per això més universal, Carmen Esplandiu deia el poema “La memòria de la mula”, un divertit recorregut poètico-narratiu sobre la història i les peripècies d’aquest animal. La pluja va esperar els darrers versos a deixar anar les primers gotes.
El públic es va poder aixoplugar al Cobert del Frare, on els veïns d’Estaon ja havien previst traslladar l’arrossada, oferta per tres paellers d’alçada. En acabat, el públic es desplaçà per torns fins al forn de Casa Vidal, on la poeta Silvana Díaz deia els seus poemes lluminosos, suggestius i impactants: poemes d’una veu intimista, fornades de paraules dites a les entranyes d’una casa pallaresa. Posteriorment, al Cobert de Frare, l’etnògraf Josep Mañà, oficiava una documentada xerrada sobre la cultura del foc a l’Alt Pirineu. “Picar lo foc” és justament el títol de l’exposició que Mañà ha comissariat i que s’exposa aquest estiu a l’ecomuseu d’Esterri d’Àneu.
Va arribar l’hora de la plaça, on els veïns s’aplegaren per escoltar els poemes del llibre “Nibrós” de la Laia Carbonell, acompanyada de la Roser Gabriel a l’acordió i l’Efren Ferrer a la guitarra i veu. Els versos de la poeta vinculada a Surri tenen una força màgica on el to elegíac davant la pèrdua inevitable d’un món ancestral s’alia amb una visió contemporània de la composició poètica. La comunió amb el públic fou plena. En acabat d’aquest recital el públic agafà les cadires per anar a l’església de Santa Eulàlia, lloc amb un magnetisme especial, pels avatars d’aquest temple que s’obstina en seguir dempeus. Just en aquest interior a l’intempèrie Xavier Macià digué una selecció de poemes, tocats per una fonda experiència vital i d’una forta càrrega comunicativa. A remarcar la intervenció de la Núria Alturo cantant la peça “Dones fosques”.
Arribà la pausa per agafar forces amb alguns entrepans servits pels veïns abans d’abordar l’acte de cloenda, al so de l’acordió de la Roser Gabriel, acompanyant els versos d’un públic molt participatiu que desgranà versos, com dèiem, fins que es feu de nit.
Tot plegat fou possible gràcies a l’empenta i capacitat organitzativa de l’Associació de Veïns d’Estaon, conscients del patrimoni natural, arquitectònic i literari que atresora aquest tros de terra, i l’ajuda necessària de l’Ajuntament de la Vall de Cardós, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Hotel Cardós i l’Associació Cultural, Cívico i Esportiva de les Valls de Cardós.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 44 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016