Prova pilot per al seguiment via satèl·lit de la població de gall fer als Pirineus
- La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran han iniciat la captura d’exemplars d’aquesta espècie amenaçada que viu als boscos freds del Pirineu
- L’actuació forma part del projecte europeu Interreg POCTEFA Habios, integrat per onze socis de Catalunya, Navarra i França
La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran han iniciat la captura d’exemplars de gall fer (Tetrao urogallus), una espècie amenaçada que habita en indrets freds del Pirineu. L’actuació forma part d’una prova pilot en marxa des de l’any passat, que té per objectiu millorar el coneixement de l’espècie especialment en llocs on es desenvolupen activitats turístiques i treballs forestals. S’emmarca dins del projecteInterreg POCTEFA HABIOS, finançat amb els Fons Europeus de Desenvolupament Regional que té per objectiu protegir i millorar la qualitat dels ecosistemes pirinencs i de la seva biodiversitat.
En aquest sentit, l’any passat es va començar la col·locació de dispositius de seguiment a alguns exemplars en fase de proves. En total es van capturar i marcar sis exemplars: cinc mascles i una femella. En concret, dos a la comarca del Berguedà, un a l’Alt Urgell, dos al Pallars Sobirà i un a la Val d’Aran.
Enguany, les captures d’individus ja han començat a la zona de l’Alt Urgell, i el Pallars Sobirà i aquests dies s’estan duent a terme a la Val d’Aran. L’actuació es du a terme amb el suport del Cos d’Agents Rurals i Forestal Catalana.
La gallinàcia més gran a Catalunya
El gall fer és la gallinàcia més gran a Catalunya. Es troba amenaçada a la península Ibèrica, i, a Catalunya, la seva població es concentra sobretot al Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Els mascles tenen una tonalitat fosca, amb plomes negres al cos, marrons a les ales i unes irisacions blau-verd en el coll i el pit. Fan uns 95 cm des de el bec fins a la cua i un pes d’uns 3,5 a 4 kg. Per contra, les femelles són de color marró amb una zona al pit d’un taronja pàl·lid. Fan uns 60-65 cm i pesen al voltant d’1,5 kg.
Tot i la seva important mida és una espècie molt discreta que necessita de boscos madurs ben desenvolupats i molta tranquil·litat. Així, viu en els boscos freds de pi negre i pi roig del vessant sud pirinenc i en els de faig i avet del vessant nord.
L’augment de les activitats humanes en els seus hàbitats, especialment durant els mesos d’hivern, les activitats forestals, i l’increment de poblacions de depredadors i ungulats salvatges, i els efectes derivats del canvi climàtic són els factors que actualment incideixen més en la conservació de l’espècie.
Actualment, els mascles censats no arriben als 400 exemplars a Catalunya. Així, en els deu últims anys l’espècie ha patit una regressió de prop del 30% a tot el Pirineu català. Per comarques la situació més greu la trobem a la comarca de la Cerdanya on la reducció d’efectius ha estat del 71%, seguida de l’Alt Urgell, amb una reducció d’un 55%, i la Val d’Aran, de prop d’un 40%. En la resta de comarques, les reduccions són menors, entre el 10 i el 20% (Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès), o presenten una situació de certa estabilitat (Alta Ribagorça, Berguedà).
Campanya d’informació i sensibilització
És una espècie fràgil, que fuig del contacte amb els humans. “Per això, l’Associació Paisatges Vius, conjuntament amb la Generalitat, en el marc del projecte Perifer ha dut a terme una campanya de sensibilització i informació, amb l’edició de cartells informatius, materials educatius i la col·locació de senyalització a l’entorn d’estacions d’esquí. L’objectiu és divulgar bones pràctiques entre la ciutadania a l’hora de freqüentar zones en què hi és present, per evitar destorbar-lo i facilitar el seu desenvolupament i creixement.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 1.167 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
