Arxius de: Natura

Neret – Rhododendron ferruginium

Neret – Rhododendron ferruginium Arbust de muntanya, perenne, de la família de les Ericàcies, conegut popularment pel nom de neret, talabard, boix gauet… De fulles coriàcies, ovalades o lanceolades, ferruginoses al revers, perennes, gruixudes, d’un verd brillant, que li permeten suportar les altes temperatures dels indrets on viu, tot sovint coberts per la neu. Les flors, en forma de campaneta de tons rosa vermellos, relativament grans, formen inflorescències terminals en forma de pomells d’una gran bellesa. El fruit es una càpsula oblonga (forma allargada de vores paral·leles). Arbust molt ramificat i tomentós, característic de les regions pirenaiques, qué pel seu color rosat es fàcil de distingir. Creix en les faldes … Continua la lectura de Neret – Rhododendron ferruginium

Faig – Fagus sylvatica

Faig – Fagus sylvatica Arbre forestal caducifoli, de la família de les fagàcies, conegut popularment pel nom de faig o fai, d’escorça llisa, grisenca, amb taques blanques produïdes pels liquens. Les seves fulles són ovades, enteres i translúcides; les flors presenten sexes separats i al seu fruit es formen dos nous petites. El seu brancatge es dens, ampli i ovalat. Creix a tota la franja pirenaica. Al País Basc i La Vall D’Aran es formen les fagedes mes típiques. Prefereix els terrenys lleugers, ben drenats i possiblement calcaris, situats entre els 700 m. i 2000 m. d’altitud i pot arribar a tenir fins a una alçaria de 30 m. Floreix … Continua la lectura de Faig – Fagus sylvatica

Tritó – Euproctus asper

Tritó – Euproctus asper Rèptil amfibi de la família dels salamàndrids, conegut popularment com tritó pirinenc o rabatxet. De pell rugosa, cap deprimit i ample, cua comprimida, cos robust, dits curts i lliures en potes curtes, sense paròtides, ni crestes dorsals ni caudals i fa fins a 12 cm. de llarg. De color castany amb alguna taca o ratlla dorsal groga i ventre groguenc. Viu a les aigües netes, prou corrents i una mica obagues, dels torrents de muntanya, llacs, rierols, etc., i tambè a les basses, ara bé, en localitats més altes son més a solell. Es desplaá caminant pel fons i s’amaga entre les pedres. S’adapta molt be … Continua la lectura de Tritó – Euproctus asper