Arxius de: Natura

Esquirol – Sciurus vulagaris

Esquirol – Sciurus vulagaris Mamífer rosegador arborícola de la família dels esciúrids, conegut pel nom d’esquirol. Amida uns 45 cm. De cua molt llarga, peluda i estarrufada; cap i coll diferenciats del tronc; orelles llargues i punxegudes, amb plomalls de pèls a la punta durant l’hivern; potes anteriors curtes, les posteriors llargues i fortes que li permeten saltar d’un arbre a l’altre. Tenen 8 mamelles. Depenent de la subspècie, el sexe, l’edat i l’estació, el seu pelatge varia de color. Menja molt: pinyons, nous, glans, avellanes, bolets i insectes…i a la tardor, els forats dels arbres li serveixen de rebost. Ocupa gran part de Catalunya. Habita a les pinedes, alzinars, … Continua la lectura de Esquirol – Sciurus vulagaris

Flor de Neu – Leontopodium alpinum

Flor de Neu – Leontopodium alpinum Herba perenne de la família de les compostes coneguda popularment pel nom de flor de neu. De rizoma ben ramificat, tija de 8 a 30 cm, dreta, molt tomentosa, simple; tot sovint te de 2 a 5 tiges que surten de la mateixa base. Fulles d’un verd gris clar, alternes, blanquinoses per sota. Flors blanques, totes bulboses, amb aparença llanosa de 3 a 5 cm, de diàmetre. Creix en els alts pasturatges i roquissers del Pirineu, especialment als massissos calcaris del sector occidental, altituds entre 1.700 i 3.200 m. Al sector oriental, es troba tan sols en una serralada prepirinenca a Falgars (Berguedà). Floreix … Continua la lectura de Flor de Neu – Leontopodium alpinum

Picot Garser – Dendrocopos major

Picot Garser – Dendrocopos major El Picot garser gros és un ocell forestal de la família dels pícids conegut popularment pel nom de picot, pigot, corconer… Té el cos massís; la llengua (que es replega dins del crani) més llarga que el bec, que és dret i duríssim; te dos dits endavant i dos endarrera i el vol ondulant. S’alimenta dels insectes de la fusta. Puja pels troncs dels arbres servint-se de les ungles i de les resistents plomes de la cua amb les quals es recolza a l’escorça. De costums generalment sedentàries, viu als forats quefa a cops de bec en els troncs dels arbres. Amida 23 cm., i … Continua la lectura de Picot Garser – Dendrocopos major

Grèvol – Ilex aquifolium

Grèvol – Ilex aquifolium Arbre perennifoli, dioic, de la família de les aquifoliàcies, conegut popularment pel nom de grèvol, arbre de visc…De fulles brillants de marge ondulat amb les dents rígides i punxoses. Les flors unisexuals, son petites, blanques i una mica pedunculades. El fruit es una drupa globosa i oval de color vermell brillant que conté 4 llavors. Sovint en estat arbustiu, viu a Europa Centremeridional des de la península Ibèrica al Caucas, també a Pèrsia i a l’Àfrica Septentrional. Creix només en sòl calcari i prefereix la humitat. Floreix d’abril a juny i comencen a sortir els fruits a finals de setembre. Es reprodueix per llavors i per … Continua la lectura de Grèvol – Ilex aquifolium

Guineu – Vulpes vulpes

Guineu – Vulpes vulpes Mamífer carnívor de la família dels cànids, conegut popularment pel nom de guineu o guilla (la femella) i guillot (el mascle). De musell estret, orelles dretes, peus curts, cua llarga i grossa de pelatge molt suau i espès, de color rogenc, d’uns 60 centímetres de llarg el cos i 40 cm. la cua. Solen viure en grups formats per un mascle adult i diverses femelles. Son molt àgils. Molt astuts i cautelosos a l’hora de cercar l’aliment i esquivar el perill, famosos per les destrosses que ocasionen a vegades en els galliners. S’alimenten de petits ungulats, rosegadors, lludrigots, insectes i nutrients de tipus vegetal. La reproducció … Continua la lectura de Guineu – Vulpes vulpes

Neret – Rhododendron ferruginium

Neret – Rhododendron ferruginium Arbust de muntanya, perenne, de la família de les Ericàcies, conegut popularment pel nom de neret, talabard, boix gauet… De fulles coriàcies, ovalades o lanceolades, ferruginoses al revers, perennes, gruixudes, d’un verd brillant, que li permeten suportar les altes temperatures dels indrets on viu, tot sovint coberts per la neu. Les flors, en forma de campaneta de tons rosa vermellos, relativament grans, formen inflorescències terminals en forma de pomells d’una gran bellesa. El fruit es una càpsula oblonga (forma allargada de vores paral·leles). Arbust molt ramificat i tomentós, característic de les regions pirenaiques, qué pel seu color rosat es fàcil de distingir. Creix en les faldes … Continua la lectura de Neret – Rhododendron ferruginium

Faig – Fagus sylvatica

Faig – Fagus sylvatica Arbre forestal caducifoli, de la família de les fagàcies, conegut popularment pel nom de faig o fai, d’escorça llisa, grisenca, amb taques blanques produïdes pels liquens. Les seves fulles són ovades, enteres i translúcides; les flors presenten sexes separats i al seu fruit es formen dos nous petites. El seu brancatge es dens, ampli i ovalat. Creix a tota la franja pirenaica. Al País Basc i La Vall D’Aran es formen les fagedes mes típiques. Prefereix els terrenys lleugers, ben drenats i possiblement calcaris, situats entre els 700 m. i 2000 m. d’altitud i pot arribar a tenir fins a una alçaria de 30 m. Floreix … Continua la lectura de Faig – Fagus sylvatica

Tritó – Euproctus asper

Tritó – Euproctus asper Rèptil amfibi de la família dels salamàndrids, conegut popularment com tritó pirinenc o rabatxet. De pell rugosa, cap deprimit i ample, cua comprimida, cos robust, dits curts i lliures en potes curtes, sense paròtides, ni crestes dorsals ni caudals i fa fins a 12 cm. de llarg. De color castany amb alguna taca o ratlla dorsal groga i ventre groguenc. Viu a les aigües netes, prou corrents i una mica obagues, dels torrents de muntanya, llacs, rierols, etc., i tambè a les basses, ara bé, en localitats més altes son més a solell. Es desplaá caminant pel fons i s’amaga entre les pedres. S’adapta molt be … Continua la lectura de Tritó – Euproctus asper