Mª Teresa Dies Llovera produïnt calor a les comarques pirinenques
La llana -pèl de les ovelles i dels moltons- és la fibra animal més comú i més utilitzada de la terra. Els productes elaborats amb llana pura donen una escalfor saludable i sense produïr suor. Antigament servia d’intercanvi. Arribava a la fàbrica en sacs, bruta i suarda. Es classificava velló per velló segons la qualitat, i es rentava per passar-la després pel batuar, primera màquina de llargues pues d’acer que inicia la preparació pel seu pentinat i estirat. Després, es regava a l’untador amb olis per facilitar el seu pas per les màquines i fer-la més flexible. A continuació passava pels diables i després per l’emborradora i la repassadora per obtenir la napa. En la carda metxera apareixia, per primera vegada, el fil, que passava per la selfactina per adquirir les qualitats de torsió grossor i consistència.
Després passava a la continua per fer agullers de dos, tres o més caps, per anar a l’ordidor per formar l’ordit o a l’aspi per convertir-los en madeixes, que es podien tenyir del color que es volia o conservar el color blanc o terrós natural de les llanes per fer jerseis, bufandes, mitjons. Feien cons per fer l’ordit o canilles per la trama. Després passava a l’enjuli. L’elaboració dels serrells era manual i pel perxat utilitzaven una perxa de cards naturals que feia la peça molt suau al tacte. Malgrat l’arribada de matèries artificials, que van desbancar la llana, la família Dies Llovera va continuar lluitant per aquesta tradició artesana. La Ma. Teresa, la filla, arrel de la mort del seu pare l’any 1995, va assumir la continuïtat d’aquesta tasca artesanal, iniciada pel seus avantpassats quan l’any 1876 van fundar “La Fàbrica” a El Pont de Suert (Alta Ribagorça), i on encara es conserven diferents elements i dos telers de fusta del s. XVII que van funcionar fins al 1927, i ara serveixen per fer mostres. Encara ara, es realitza el procés artesanal complert d’elaboració segons les costums de primers de segle, utilitzant matèria primera de les zones pirinenques, oscenses i lleidatanes. Obtenint una amplia varietat de productes: fil; vànoves que fan de mantes i cobrellits; catifes i coixins; teixits per confeccionar cortines i entapissar. Actualment la fàbrica funciona amb electricitat. Aquest esforç, s’ha vist recompensat en nombroses ocasions amb la visita i reconeixement per part de diferents personalitats del món polític i empresarial; i amb l’atorgament de premis, diplomes… 1964 New York, 1968 Toulouse, 1970 Munich, 1966 medalla d’Or en la Fira de Lleida, 1971 Medalla d’Artesa Distingit…La Ma Teresa es una persona acollidora, molt treballadora, emprenedora, i amb una gran predisposició per donar a conèixer el procés d’aquesta tradició artesanal que afortunadament avui es torna a valorar.
Puntuació: 3,67 de 5 - 3 Vots
Carregant ... - 1.900 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
