Les puntaires de Tremp… la musica dels boixets
Segons la llegenda, la primera puntaire a Catalunya va ser la Reina Elisenda… A partir de l’alta edat mitjana arriben notícies de la punta al coixí, les primeres puntes catalanes són d’or, argent i sedes de colors, fetes amb fils gruixuts i anomenades randes. Cap el 1600 apareixen els patrons, d’origen italià i l’ofici de puntaire s’estén per tot Europa. Al segle XVIII, a Catalunya, es treballa intensament i es formen tallers principalment a la costa. El comerç de la punta esdevé molt important i s’envien moltes canes a Amèrica i altres llocs. Al segle XIX es treballa en lli i en seda negra i comença l’ús del cotó. A finals de segle XIX i començament del XX amb l’arribada de la punta mecànica, va quedar en perill la conservació de les nocions més elementals, quedant limitada la seva creació a l’entorn familiar.
Però, afortunadament, avui, encara hi ha persones que com la Neus i la Montse lluiten per que no es perdi aquesta tasca artesana de tanta bellesa. Elles, formen part de l’Associació Rosa d’Abril de Tremp (Pallars Jussà) que coordina varies activitats.
Fa 7 anys, van decidir promoure un taller per l’aprenentatge de puntes al coixí. Actualment són un grup d’unes 20 puntaires i participen en trobades d’arreu de Catalunya. Tenen la seu al local de l’Obra Social de “La Caixa” de Tremp i es troben cada dimarts de 2/4 de 4 a 2/4 de 6 de la tarda. També ensenyen puntes al coixí als Casals d’avis de Tremp i La Pobla de Segur. Les puntaires tenen gran estima als seus plecs de boixets fets de fusta de boix, als seus coixins allargats i cilíndrics omplerts de serradures o palla llarga, als patrons amb dibuixos de gran correcció, als fils de cotó, perlé, seda…, a l’agulla de picar patrons i a les agulles de cap indispensables. Sols amb entrecreuats i moviments fàcils d’aprendre, van creant un treball delicat i de gran bellesa. Les puntaires de Tremp son dones acollidores amb un gran desig de comunicar-se a través de les pròpies creacions i de les converses, de sentir el gust del ben fer i amb l’esperança de que no es perdi aquesta tradició…El moment més tendre, quan van cantar la trista i dolça cançó “La puntaire” que així comença…
A la voreta del mar
l’Agnès se’n va a treballar
quan l’alba apunta,
i sos ulls en plor desfet
van mullant el coixinet
on fa la punta…
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 2.765 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
