L’economia agrària de l’Alt Pirineu i l’Aran haurà de canviar l’enfoc productiu cap a l’alimentació humana i la pastura extensiva per adaptar-se al canvi climàtic
- Un estudi de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic analitza els riscos i les oportunitats del sector agrícola a l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran associats al fenomen
- Si no s’hi actua, entre els anys 2030 i 2050 hi haurà una reducció estimada d’ingressos al sector del 8,9%, però si s’hi apliquen mesures d’adaptació, poden augmentar més del 200%
El canvi climàtic afectarà significativament l’agricultura de l’Alt Pirineu i Aran fent penetrar d’una manera evident el clima mediterrani sec cap a les valls més frescals en l’horitzó 2030-2050. Alhora, el rigor dels hiverns serà menor i els dies de gelada es reduiran dràsticament a tot l’àmbit. Els estius seran més llargs, calorosos i, especialment, secs.
Si es disposés d’aigua il·limitada a totes les parcel·les agrícoles, les previsions climàtiques per al 2030-50 permetrien incrementar la producció, sobretot a les comarques més frescals. Val a dir, però, que aquesta situació es considera improbable ja que l’aigua no és il·limitada, i, amb la configuració actual dels regadius, l’impacte del canvi climàtic modificarà la distribució dels cultius, especialment a les zones de secà.
Sota aquestes premisses, exposades, entre d’altres en el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, ha realitzat un estudi, en el marc del projecte Life MEDACC, amb la col·laboració de l’empresa l’Espigall, sobre l’adaptació al canvi climàtic del sector agrícola de l’Alt Pirineu i Aran, els riscos i les oportunitats.
Evitar els impactes negatius
Actualment els ingressos bruts del sector agrícola al Pirineu s’estimen en 84,3 M€ i en l’escenari 2030-50 hi haurà una reducció estimada d’ingressos del 8,9%. Evitar aquest impacte negatiu ha de ser el motor que impulsi un canvi que haurà de ser especialment important a les grans zones de l’àmbit on no hi podrà arribar o no està previst que hi arribi el regadiu.
Per tant, la diversificació real de cultius hauria de produir-se als secans, on el marge de maniobra serà molt més petit que a les zones de regadiu. En aquests espais, els cultius de tipologia mediterrània –com la vinya, l’olivera, i els cereals– i alguns fruiters de poques demandes hídriques seran els més afavorits. Per contra, alguns cultius tradicionals del secà pirinenc, com ara la patata, patiran una forta regressió, o d’altres de nova implantació, com ara la pomera o la perera, hauran de fer-se un lloc als espais de regadiu i competir amb farratges, horta o d’altres productes que poden tenir un major valor afegit.
Modificació de l’economia agrària
En aquest sentit, el canvi climàtic pot ser el desllorigador per iniciar una modificació a fons de l’economia agrària de l’Alt Pirineu i Aran que s’hauria de basar en:
·L’increment de la pastura extensiva als prats alpins i a les zones no agrícoles de les valls com a garantia per alliberar pressió sobre el sòl agrícola i revertir la tendència a l’embosquinament i a la pèrdua de biodiversitat associada.
·Amb aquesta proposta d’intensificació de la pastura extensiva es podrien alliberar 26.103 hectàrees de superfície agrícola destinables a produccions per a l’alimentació humana en funció del màxim rendiment econòmic i del mínim consum d’aigua. Els ingressos bruts del sector agrícola en l’escenari futur podrien arribar als 181,1 M€ (78,3% corresponents a la part dels deu cultius enfocada a alimentació humana) enfront dels 84,3 M€ actuals o dels 76,7 M€ previstos per al mateix escenari 2030-50.
En definitiva, cal un canvi d’enfoc productiu per passar de l’actual agricultura per a l’alimentació animal cap a una agricultura per a l’alimentació humana; i incentivar la pastura extensiva –majoritàriament ara estabulada- com a garantia que permeti alliberar sòl agrícola a les valls per a la producció d’aliments per al consum humà, mantenint i millorant el paisatge i els ecosistemes que depenen del pasturatge, alhora que contenen l’aforestació. Tot això tenint en compte que els recursos hídrics de l’àmbit estan en regressió i, per tant, les potencialitats per crear noves zones de regadiu per diversificar l’agricultura són reduïdes.
El Life MEDACC
El projecte MEDACC (Demonstration and validation of innovative methodology for regional climate change adaptation in the Mediterranean area) és un projecte multiactor de cinc anys que va començar l’estiu de 2013 amb el finançament del Programa europeu LIFE+. El seu objectiu és provar solucions innovadores orientades a adaptar els nostres sistemes agroforestals i urbans als impactes del canvi climàtic en l’àmbit mediterrani. D’aquesta manera, MEDACC contribueix en el disseny i desplegament de les estratègies i polítiques d’adaptació que s’estan desenvolupant a nivell regional i nacional a l’àmbit euromediterrani. A Catalunya, és una eina en el desplegament de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC 2013-2020).
Per fer-ho, s’estan posant en pràctica, de forma experimental, un seguit de mesures d’adaptació en els àmbits de l’agricultura, la gestió forestal i la gestió de l’aigua. Aquestes mesures es dissenyen i s’avaluen amb la participació de diferents actors locals. Els resultats esperats del projecte contribuiran a quantificar com l’adaptació pot reduir la vulnerabilitat dels sistemes naturals i de les activitats al canvi climàtic, i quins són els costos econòmics i ambientals associats en l’aplicació o no d’aquestes mesures.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 1.023 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
