Josep de casa Monica i Gil de casa Permicas…mans que parlen del passat
La fusta, ha estat, des de l’antiguitat, un dels recursos naturals més utilitzats per l’humanitat. Des de temps llunyans s’han venerat els boscos i s’ha celebrat el culte a l’arbre.
L’home va utilitzar arrels i troncs per tallar tots els estris domèstics, accessoris pel bestiar, per la pesca, la caça, sabates, joguines, jocs d’adults, vaixells, carros, instrument musicals… Des de l’edat mitjana, les vaixelles utilitzades per famílies importants eren de fusta i es consideraven “obra de fust”. La costum d’utilitzar recipients de fusta no ha mort del tot, encara avui, hi ha utensilis de cuina que no han estat desplaçats pels moderns i sofisticats invents més pràctics i irrompibles. Altres peces rurals i tradicionals, últims elements del nostre passat i de la nostra identitat, es fan servir per decorar. Però encara avui, hi ha cabuda per a l’esperança de que es continuïn fabricant… Una petita i rústica escala dona pas al paller, on cada dia des de fa 5 anys, en Josep Tomasa de Casa Mònica de Sort i en Gil Escolà de Casa Permicas d’Esterri de Cardós, dediquen part de la seva vida a crear, lentament, peces de fusta que conserven el sabor del passat artesanal de la comarca del Pallars Sobirà. Hi ha una cultura de la fusta i tres tipus d’artesans: els tallistes, els fusters i els pastors que amb una simple navalla, tallaven la fusta amb una minuciosa decoració. És en aquest últim grup en el qual podríem emmarcar l’obra d’aquests dos homes senzills, perseverants i enamorats de la seva tasca. Artesans que parlen amb tristesa de la desaparició d’aquesta artesania, una vegada trencada la cadena tradicional de transmissió de pares a fills i donada la manca de persones interessades en aprendre a treballar sense torn. Asseguts en el seu banc o drets i inclinats sobre la fusta, sense deixar de treballar amb el xerrac, la raspa, el tribin, el cargol, el ribot, la maceta, el burí o la gúbia… expliquen les característiques que diferencien unes fustes d’unes altres, doncs no totes són útils…la duresa, el color, les vetes, l’aroma identifiquen les unes de les altres i les fan més o menys utilitzades… l’olivera i el noguer fustes molt agraïdes i que donen un acabat de qualitat, el bedoll, el boix… Expliquen també l’època mes favorable per la tala de cada espècie, tenint en compte si la lluna es nova o vella… Lentament, transformen materials naturals en obres d’artesania, amb temes decoratius molt senzills, gravats profunda o suaument en la fusta, però d’una gran bellesa… dibuixos de plantes, aigua, ocells, flors… evoquen l’entorn i prenen vida. Fabriquen des d’estris per a la cuina: culleres, for quilles, salers, plats, formatgeres, cendres, sucreres, morters… fins a soquets, jardineres, esclops, carraus, matraques… Són, en definitiva, dues persones que no han tallat el fil que els uneix a la natura, a les tradicions i a la creació de bellesa.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 1.900 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
