JOCS OLÍMPICS D’HIVERN BARCELONA-PIRINEUS 2026

0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×

ALBERT BATALLA DEFENSA LA CANDIDATURA OLÍMPICA PER ALS JOCS OLÍMPICS D’HIVERN BARCELONA-PIRINEUS 2026 I PROPOSA UNA CONSULTA POPULAR

L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, ha defensat avui en el marc de la Comissió d’Estudi de la Candidatura dels Jocs Olímpics i Paralímpics Barcelona-Pirineus 2026 -celebrada aquest matí a l’Ajuntament de la capital catalana- l’aposta a favor d’aquest projecte per part de la majoria de les institucions pirinenques i de la ciutadania a qui representen.

Batalla ha remarcat en la seva compareixença que aquesta candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs d’Hivern 2026 ha de comptar amb el colideratge entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i les comarques pirinenques. “Aquest ha de ser un projecte ampli, ha de ser de país”, ha reblat l’alcalde urgellenc. Respecte aquest colideratge, el batlle de la Seu d’Urgell ha proposat que es podria expressar en una “oficina olímpica conjunta” entre les administracions per reemprendre els treballs, “si cal, fins i tot, amb més força”.



Debat obert i participatiu

L’alcalde pirinenc s’ha mostrat partidari de celebrar una consulta tant a Barcelona com al Pirineu perquè els ciutadans puguin expressar la seva opinió a partir d’un bon coneixement de la proposta olímpica. “No ens ha de fer cap por defensar allà on calgui que aquesta és una bona iniciativa: per Barcelona, pels Pirineus i pel conjunt del país. Ho hem de fer sense prejudicis, amb tota la informació i, afegeixo, amb entusiasme”, ha defensat Batalla.

Situar els Pirineus al món

Al llarg de la seva intervenció, Albert Batalla ha subratllat que la celebració dels Jocs Olímpics representarien un “gran llegat” tant per la ciutat de Barcelona com pel territori que els acull. “Serien la millor oportunitat que tenim avui per situar els Pirineus al món”, ha remarcat l’alcalde de la Seu d’Urgell.

 

D’altra banda, Batalla ha defensat que la candidatura olímpica d’aquests Jocs d’Hivern seria un “accelerador” per fer inversions tan necessàries en les infraestructures de comunicacions i també de telecomunicacions al Pirineu. En aquest sentit, l’alcalde pirinenc ha posat com a exemples les carreteres d’accés a les valls pirinenques, la connexió ferroviària, concretament la R3 fins a Puigcerdà o l’encara insuficient implantació d’infraestructures TIC.

 

L’alcalde de la Seu d’Urgell ha assenyalat també que dos dels bons llegats que ja ha tingut l’experiència de la candidatura olímpica són el Pla Global del Pirineu, “que ben cultivat ha de donar bons fruits en el futur”, i el Pla Estratègic dels Esports d’Hivern a Catalunya, ja en marxa i amb uns primers bons resultats.

Finalment, Albert Batalla ha assegurat que la defensa d’aquesta candidatura olímpica “no té perquè alterar cap de les prioritats del Govern municipal o del consistori de Barcelona”.

En aquesta sessió de la Comissió d’Estudi de la Candidatura dels Jocs Olímpics i Paralímpics Barcelona-Pirineus 2026 també hi han participat el president del Consell Comarcal de la Cerdanya i alcalde d’Alp, Ramon Moliner, i l’alcalde de Rialp i diputat de la Diputació de Lleida, Gerard Sabarich.

*A continuació adjuntem el text íntegre de la intervenció d’Albert Batalla en la Comissió d’Estudi de la Candidatura dels Jocs Olímpics i Paralímpics Barcelona-Pirineus 2026:

Bon dia a tothom i moltes gràcies per convidar-me a participar en aquesta comissió d’estudi. Intentaré fer-ho de tal manera que els pugui traslladar la veu majoritària, que no unànime, de les institucions pirinenques i la ciutadania a qui representem. Ho faig també en base a les mocions de suport al projecte aprovades en el seu moment per les principals institucions del territori pirinenc.

M’estalviaré de fer el relat històric del projecte perquè vostès ja el coneixen prou bé i, per tant, em centraré en les raons per les quals crec que val la pena apostar per presentar la candidatura Barcelona Pirineus per als Jocs d’Hivern del 2026.

5 missatges clau:

  • Situar els Pirineus al món
  • Bo per al Pirineu
  • Bona per Barcelona i sense alterar les prioritats del govern municipal
  • Colideratge amb la Generalitat de Catalunya i els Pirineus
  • Debat obert, participatiu i sense prejudicis
  1. Situar els Pirineus al món.

És evident que els Jocs Olímpics són un dels grans aparadors mundials per qualsevol ciutat i país on se celebrin. Com a barcelonins i com a catalans saben perfectament que els Jocs del 1992 van suposar un abans i un després per a Barcelona, no només per la transformació de la ciutat, sinó també per la incorporació de Barcelona a la primera divisió de les ciutats del món.

Com a alcalde de la Seu d’Urgell, subseu de piragüisme en aigües braves d’aquells Jocs del 92, els puc assegurar que també hi va haver un abans i un després de la cita olímpica. L’impacte positiu per la ciutat d’aquell esdeveniment és fonamental per entendre la Seu d’Urgell avui.

Els Jocs, si es fan bé -com es pretén-, són un gran llegat per la ciutat i el territori que els acull.

La candidatura i especialment l’eventual celebració d’uns Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern Barcelona Pirineus 2026 serien la millor oportunitat que tenim avui per situar els Pirineus al món.

Evidentment, situar-los en positiu! Com un destí mundial de natura, de muntanya i d’estacions de muntanya. Avui, un dels grans elements motors de benestar i llocs de treball de pirinencs és el sector serveis, el sector del turisme. Sense renunciar, en cap cas, a mantenir, aprofundir, recolzar i estimular altres sectors econòmics importants com l’agricultura i la ramaderia, la gestió forestal, la producció agroalimentària de qualitat, la industria sostenible, el comerç i altres serveis o la investigació i les oportunitats en l’àmbit de les telecomunicacions… Sense renunciar a tot això, el turisme és fonamental com a font de riquesa, benestar i llocs de treball. Fixar a la retina del món que el Pirineu és un bon destí per fer turisme de natura o de neu és una gran oportunitat que no podem, ni volem perdre. La candidatura i els jocs ho garanteixen.

  1. Bo per als Pirineus

Els que vivim a la muntanya sabem que un dels principals elements a mantenir i conservar és el nostre patrimoni natural. Portem segles relacionant-nos amb el medi i transformant-lo majoritàriament cercant el millor equilibri possible entre desenvolupament i conservació. Per tant, som els primers interessats i vigilants en què la candidatura Barcelona Pirineus per als Jocs sigui plenament sostenible, tant des del punt de vista ambiental, com de consum de recursos i d’infraestructures.

Vull dir que des de les comarques de muntanya vam estar especialment atents en aquest punt mentre l’oficina olímpica feia els informes i penso sincerament que aquest criteri de sostenibilitat abraça perfectament tota la proposta. La petjada dels Jocs és proporcionada, parcialment reversible (ja que planteja algunes infraestructures temporals) i raonada des del punt de vista del llegat de futur per al territori.

Les nostres comarques sempre han tingut mancances en l’àmbit de les infraestructures de comunicacions i també de telecomunicacions. Les carreteres d’accés a les nostres valls des del sud, majoritàriament competència de la Generalitat de Catalunya, i les que ens creuen de forma transversal, de competència estatal, necessiten algunes millores, en el millor dels casos, i enormes inversions, en els casos més flagrants. La connexió ferroviària, concretament la R3 fins a Puigcerdà (no només aquí teniu problemes amb Renfe i Adif). La implantació progressiva, però encara insuficient, d’infraestructures TIC… Tot això, és una necessitat per a les comarques pirinenques, per fixar-hi població, per generar més i millors oportunitats… Vull que quedi molt clar: aquestes inversions han de fer-se amb Jocs o sense, però a ningú se li escapa que els Jocs poden actuar d’accelerador, especialment en un escenari de reducció de la inversió com les diverses administracions hem viscut aquests darrers anys. Aquesta és una altre element positiu que pot comportar la candidatura.

Per altra banda cal assenyalar que dos dels bons llegats que ja ha tingut l’experiència de la candidatura olímpica són el Pla Global del Pirineu, que ben cultivat ha de donar bons fruits en el futur, i el Pla Estratègic dels Esports d’Hivern a Catalunya, ja en marxa i amb uns primers bons resultats.

  1. Bo per a Barcelona i sense alterar les prioritats de la ciutat

Les darreres eleccions municipals van originar un canvi polític a Barcelona, i el nou Govern municipal, de forma ben legitima, ha expressat que aquesta candidatura no forma part de les seves prioritats. No ho discuteixo. Cada Govern té tot el dret del món a fixar les prioritats pel seu municipi o ciutat. El que vinc a defensar avui aquí és que aquesta candidatura olímpica no té perquè alterar cap de les prioritats del Govern municipal o del consistori. No es tracta de decidir entre una cosa o una altra. Es tracta d’aconseguir que tot sigui possible. I des del Pirineu, pensem que tot és possible. Com hauran vist en el dossier de la candidatura, la inversió que correspondria a l’Ajuntament de Barcelona per a la celebració dels Jocs suposa una xifra de 50 milions d’euros repartits en 7 anys. Crec que amb un pressupost anual que supera els 2.500 milions d’euros, la inversió plantejada és raonable, assumible i no té perquè modificar altres plans d’inversió o de despesa. A més, una part molt significativa d’aquestes inversions estan planificades per fer un servei a la ciutat més enllà de la celebració dels Jocs, com per exemple la construcció d’una coberta al Velòdrom d’Horta, que podria aprofitar-se per qualsevol altra activitat que la ciutat requereixi.

Ras i curt. Hi tenim molt a guanyar i res a perdre.

  1. Colideratge amb la Generalitat de Catalunya i amb els Pirineus

Comparteixo una opinió que ja ha expressat l’alcaldessa Colau: la candidatura olímpica no pot ser només de Barcelona o només dels Pirineus. Ja sabem que la normativa del comitè internacional especifica que ha de ser una ciutat qui presenti la candidatura, però el projecte ha de ser més ampli. Ha de ser de país. I això requereix un paper de colidaratge entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i les comarques pirinenques. El projecte, o fem que sigui de tots, o finalment no serà de ningú. I modestament penso que és molt millor que sigui de tots. Aquest colideratge podria expressar-se, per exemple, en una oficina olímpica conjunta entre les administracions per reemprendre els treballs, si cal, fins i tot, amb més força.

 

Aquí no hi sobra ningú.

  1. Debat obert, participatiu i sense prejudicis

Un dels motius pels quals la candidatura de l’any 2022 es va posposar va ser la necessitat de treballar més a fons el consens polític i ciutadà i millorar el coneixement d’aquest projecte. Doncs bé, tot això ho tenim ara al nostre abast. Si ens expliquem bé, se’ns entendrà. I si tots hi posem de la nostra part, ens podem entendre. No ens ha de fer cap por defensar allà on calgui que aquesta és una bona iniciativa: per Barcelona, pels Pirineus i pel conjunt del país. Ho hem de fer sense prejudicis, amb tota la informació i, afegeixo, amb entusiasme. Sóc obertament partidari, si així es planteja, a fer una consulta tant a Barcelona com al Pirineu perquè els ciutadans puguin expressar la seva opinió a partir d’un bon coneixement de la proposta.

Són tants els arguments a favor, que estic convençut que guanyarem. I que tots hi guanyarem.

Moltes gràcies.

FluixNo està malamentEstà beAquest em serveixFantàstic Puntuació: 3,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 1.807 visites
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×