Impulsem una prova pilot pionera per la restauració ecològica d’estanys de l’Alt Pirineu amb l’ús d’un ictiocida biodegradable

0 Flares Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×
  • Aquesta actuació forma part del projecte europeu Life Resque Alpyr, coordinat pel CEAB-CSIC i on també hi pren part el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, entre altres organismes
  • L’actuació es realitzarà a Tres Estanys del Mig i Tres Estanys de Baix, amb el doble objectiu de restaurar ecològicament aquests estanys i d’aprofundir en l’estudi de l’eficàcia de la rotenona com a eina de control d’espècies introduïdes

Aquesta setmana s’iniciarà una prova pilot pionera per eliminar espècies introduïes en diversos llacs del Parc Natural de l’Alt Pirineu i restaurar ecològicament aquests estanys. En aquestes proves s’emprarà rotentona, un ictiocida biodegradable. Aquestes actuacions han de permetre obtenir dades crucials per avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest producte, contribuint al desenvolupament de protocols segurs per a l’ús de piscicides destinats a revertir l’impacte d’espècies introduïdes com el veró en estanys d’alta muntanya.

La iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d’alta muntanya en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb la finalitat de convertir els estanys restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics.



La problemàtica del veró

Una de les principals amenaces als estanys d’alta muntanya són els peixos que hi han estat introduïts, que fan disminuir la diversitat d’espècies autòctones i alteren l’equilibri de l’ecosistema.

Entre els peixos que hi han estat introduïts, el veró (Phoxinus spp.) és el que té un major impacte ecològic i alhora és el que planteja una major dificultat de control demogràfic. Es tracta d’un petit ciprínid de creixement ràpid i alta taxa reproductora que té una gran capacitat d’adaptació formant poblacions denses.

Les tècniques convencionals de captura utilitzades en l’eliminació de peixos en estanys d’alta muntanya, no sempre donen resultats satisfactoris quan hi ha veró. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.

Una actuació pionera

La rotenona és un ictiocida natural biodegradable extret de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família de les lleguminoses. Aquestes plantes i altres amb propietats tòxiques com les del gènere Verbascum, s’havien utilitzat tradicionalment per pescar en rius i basses a tot el món segons l’espècie de planta present, també al Pirineu.

En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya. 

El projecte LIFE RESQUE ALPYR preveu la realització de dues proves pilot amb rotenona, actuacions que seran pioneres en el context de l’alta muntanya d’Europa. Aquestes actuacions han de permetre obtenir dades crucials per avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest producte, contribuint al desenvolupament de protocols segurs per a l’ús de piscicides, un pas estratègic per revertir l’impacte de la introducció del veró en estanys d’alta muntanya.

Una d’aquestes dues proves pilot previstes ja s’ha dut a terme, va ser l’any 2024 a l’estany Manhèra (Val d’Aran). Aquest és l’únic precedent fins al moment d’aplicació de rotenona en un estany d’alta muntanya d’Europa. L’actuació va tenir èxit, ja que s’ha aconseguit erradicar el veró i l’estany està recuperant la seva biodiversitat amb la recolonització d’amfibis i diferents espècies d’invertebrats com algunes libèl·lules que havien desaparegut amb la introducció del veró.

A la zona de Tres Estanys, estan previstes dues aplicacions, una primera a l’estany de Tres Estanys del Mig, que es farà entre el dia 2 i el 4 de setembre, i unes setmanes més tard, a l’estany de Tres Estanys de Baix. L’objectiu és la restauració ecològica d’aquests espais, així com incrementar el coneixement sobre l’ús de la rotenona en un escenari de major complexitat, actuant sobre dos estanys el volum dels quals, conjuntament, triplica el de l’estany Manhèra. 

ictiocida biodegradable

L’actuació serà executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana. Tot el procés serà supervisat amb la visita d’especialistes de Noruega, país capdavanter en aquest tipus d’aplicacions, i mitjançant un rigorós programa de seguiment per garantir la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.

Dades clau
  • El projecte LIFE RESQUE ALPYRÉs un projecte que té com a objectiu la recuperació d’hàbitats aquàtics de muntanya mitjançant la millora de la conservació de diversos hàbitats i espècies a quatre espais Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines del Pirineu (nord-est d’Espanya) i els Alps (nord-oest d’Itàlia) (www.liferesquealpyr.eu).El projecte està cofinançat pel programa LIFE 2020 de la Unió Europea, que promou accions de conservació i recuperació d’hàbitats i espècies de flora i fauna a àrees protegides dins de la xarxa europea Natura 2000. És un projecte coordinat pel CEAB-CSIC. A la part catalana del projecte hi participen com a socis el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran, la Universitat de Barcelona, l’IDAEA-CSIC, les empreses Forestal Catalana i Sorelló Estudis al Medi Aquàtic, i l’associació La Sorellona. Pel que fa a la part italiana, els socis són el Parc Natural de Mont Avic, la Università degli Studi di Pavia, la Università della Calabria i l’Istituto di Ricerca Sulle Acque del Consiglio Nazionale delle Ricerche (IRSA-CNR). A més a més, la Fundació Andrena, el Parc Nacional de Gran Paradiso a Itàlia i els Ajuntaments d’Espot i Lladorre hi participen com a cofinançadors.
FluixNo està malamentEstà beAquest em serveixFantàstic Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 63 visites
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
0 Flares Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×