Homenatge a les esportistes pallareses. L’acte ha comptat amb l’assistència d’un centenar de persones i ha posat el punt final a un intens cap de setmana dedicat al Dia Internacional de la Dona
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el 8 de març (8M), l’Ateneu del Pallars ha acollit una xerrada intergeneracional protagonitzada per 8 pallareses esportistes. L’acte, que ha comptat amb la presència d’un centenar de persones, ha volgut reivindicar la importància de l’esport femení al Pallars Jussà, amb exemples de dones pioneres i campiones en les seves respectives modalitats. Les protagonistes han estat la Núria Moré, la Rabab Ouzemmou, l’Emma Bosch, la Júlia Roy, la Roser Gabarell, la Sònia Ortiz, la Indiana Solà i l’Eulàlia Sancho. La xerrada ha estat moderada per la periodista Lorena Farràs Pérez. Es tracta del segon any que l’Ateneu del Pallars dedica el 8M a un col·lectiu de dones pallareses. Les protagonistes de la jornada del 2025 van ser les pageses de la comarca.
Vuit dones pioneres i campiones
Una de les protagonistes va ser la Núria Moré, que als anys seixanta practicava piragüisme i rem. En aquella època, era l’única dona entre homes i va arribar a ser subcampiona d’Espanya. Tot i el seu talent i la passió per l’esport, recorda amb certa tristesa que no va poder continuar competint perquè per participar en campionats havia de marxar tres mesos fora i a casa seva no li ho van permetre: “S’havia de treballar”. Un testimoni que mostra com han canviat les coses amb el pas del temps.
Aquest contrast es fa evident escoltant la Rabab Ouzemmou, una jove atleta de només 16 anys que practica diferents modalitats —pista, trail i altres disciplines— i que acostuma a pujar al podi en competicions comarcals, catalanes i estatals. Actualment, forma part del Club Atletisme Pobla i destaca el suport constant de la seva família i la passió amb què viu l’esport.
També va compartir la seva experiència l’Emma Bosh, nedadora que ha hagut de marxar de casa per poder continuar entrenant. Al Pallars no hi ha piscina coberta —la que hi havia a l’AGBS torna a estar tancada— i això l’ha obligat a residir a Cervera, on cursa el batxillerat. Des de tercer d’ESO havia estat pujant i baixant des de Pobellà (Vall Fosca), però finalment ha hagut d’independitzar-se per poder continuar amb el seu somni de nedar.
Per la seva banda, la Júlia Roy va explicar com l’afició a l’esport li ve de família. Des de petita ha practicat diverses disciplines juntament amb el seu germà, seguint l’exemple dels seus pares. Actualment, practica esquí nàutic i valora molt poder tenir el llac de Sant Antoni tan a prop. Durant la seva intervenció, va voler dedicar un emotiu homenatge a la seva mare, en qui s’emmiralla cada dia.
Entre les participants també hi havia la Roser Gabarrell, pionera a Tremp. Als anys vuitanta va obrir el primer gimnàs de la ciutat, trencant esquemes en una època en què les opcions esportives per a les dones eren molt limitades. Aquell espai va esdevenir una autèntica revolució i un punt de trobada per a moltes persones.
Una de les usuàries d’aquell primer gimnàs va ser la Sònia Ortiz, gran apassionada de l’esport que s’apuntava a totes les activitats que es feien. Finalment, es va decantar pel patinatge i, com que no hi havia club de patinatge, va començar aprenent amb un entrenador d’hoquei; quan es va crear el club de patinatge, li van haver de corregir alguns moviments més bruscos que havia adquirit. Ella mateixa explica que, si li haguessin permès, segurament també hauria provat l’hoquei, que era exclusivament masculí, però reconeix que l’opció del patinatge artístic ja li estava bé. Del que se sent més orgullosa, però, és d’haver estat entrenadora de patinatge artístic, formant generacions de patinadors i patinadores.
Una altra de les veus destacades va ser la Indiana Solà, esportista amb capacitats diverses que des de petita volia jugar a futbol, però no hi havia equip femení i la seva condició feia encara més difícil encaixar. Finalment, ha hagut d’anar a Lleida, on viu en un pis compartit amb una esportista paralímpica d’elit. Actualment, forma part de l’staff de l’AEM de futbol femení i també juga a bàsquet. L’any 2020 va aconseguir una medalla als Jocs Paralímpics.
Finalment, l’Eulàlia Sancho, una enamorada de la muntanya, va explicar com va ser de les primeres dones que van començar a escalar a Catalunya, als anys seixanta. Els seus pares, també amants de la muntanya, la van deixar anar amb un grup de nois. Recorda aquell ambient com a sa i respectuós, tot i que no li permetien encapçalar la cordada. Amb el temps, ha mantingut intacta la seva passió per la muntanya: encara avui escala i també ha descobert el plaer de caminar, combinant totes dues activitats. Viu a Alzina i trepitja molt sovint el Montsec.
La trobada va ser un espai per descobrir, aprendre i reconèixer que el Pallars ha tingut —i té— dones esportistes de molts àmbits i generacions. Moltes d’elles han estat invisibilitzades durant anys, i actes com aquest volen contribuir a fer-les més visibles, començant pel mateix territori.
Precisament aquesta és una de les funcions de l’Ateneu del Pallars: apropar la població, donar a conèixer persones que han portat el Pallars arreu i reivindicar el paper de les dones en la història i el present del territori. Perquè sense dones no hi ha present ni futur i l’esport és de tothom. També de les dones!
|Sense puntuar|
Carregant ... - 36 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016