Flor de Neu – Leontopodium alpinum
Herba perenne de la família de les compostes coneguda popularment pel nom de flor de neu. De rizoma ben ramificat, tija de 8 a 30 cm, dreta, molt tomentosa, simple; tot sovint te de 2 a 5 tiges que surten de la mateixa base. Fulles d’un verd gris clar, alternes, blanquinoses per sota. Flors blanques, totes bulboses, amb aparença llanosa de 3 a 5 cm, de diàmetre. Creix en els alts pasturatges i roquissers del Pirineu, especialment als massissos calcaris del sector occidental, altituds entre 1.700 i 3.200 m. Al sector oriental, es troba tan sols en una serralada prepirinenca a Falgars (Berguedà). Floreix des de finals de juny fins a l’agost. Segons Kroeber conte quantitats relativament altes de taní. Els muntanyencs de la regió dels Alps preparen infusions d’aquesta planta per guarir els dolors de ventre i tallar les diarrees, d’altres la prenen bullida amb llet i afegint mel i mantega, per guarir els recargolaments de tripes (El Dioscorides-Pio Font Quer). A alemanya es coneix pel nom de edelweiss, edel formós, weiss blanc. En l’estepa de l’Àsia central forma prats immensos. És una espècie protegida, en algunes zones ha desaparegut pràcticament a causa de la recol·lecció indiscriminada. La majoria de clubs alpins han fet d’aquesta herba la seva ensenya, com a símbol màxim de l’alta muntanya.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 3.219 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
