Tècnics forestals de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) han detectat l’existència d’una petita població de l’orquídia fantasma (Epipogium aphyllum) a la Vall de Santa Magdalena, a les Valls de Valira (Alt Urgell) i dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. La identificació ha comptat amb l’expertesa del botànic Xavier Oliver de la Institució Catalana d’Història Natural.

 

Es tracta d’una orquídia que viu sobretot en fagedes i avetoses, sota la ombra de les capçades. Té un aspecte estrany, que sembla la silueta d’un fantasma. D’aquí prové el seu nom.

 

Es considera una espècie molt rara, catalogada  com a espècie en perill d’extinció al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 5204 28/08/2008).  Aquesta població és la vuitena que es troba a Catalunya. Fins ara se n’havien detectat 1 a l’Alta Ribagorça, 3 a l’est de la Noguera Pallaresa, 1 al Berguedà, 2 al Montseny i ara aquesta. És el cinquè sector on es detecta.

 

Els enginyers forestals del DARP van detectar el mes d’agost la població de l’orquídia fantasma durant el marcatge d’una zona d’aprofitament de fusta. La zona ha estat exclosa de l’aprofitament forestal per poder delimitar i avaluar la població actual d’aquesta espècie d’orquídia.

 

Aquesta és la segona població localitzada al Parc Natural de l’Alt Pirineu. L’altra població, ubicada a la riba de la Noguera Pallaresa, és objecte d’un seguiment anual que es realitza des de l’any 2013, emmarcat en el Pla de Seguiment de la Biodiversitat del Parc, i que es fa conjuntament amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ja que proper a aquest emplaçament es localitza una altra població integrada als límits de l’espai protegit del Parc Nacional. Aquesta població va ser detectada per primera vegada el 2004.

 

En els últims dos anys, els Agents Rurals també han fet tres localitzacions de l’orquídia fantasma entre 2016 i 2017 en tres  punts del Pirineu, en concret, a les comarques de l’Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i el Berguedà.

 

La detecció d’aquesta espècie és molt complicada ja que té un vida fonamentalment subterrània. Només treu tiges i flors per reproduir-se durant unes poques setmanes, sovint menys d’un mes. A més pot passar molts anys o fins i tot dècades sense florir i per tant és indetectable.

La primera observació d’aquesta planta a Catalunya va ser la dècada dels vuitanta al Berguedà però la naturalesa críptica d’aquesta espècie va fer que fins 30 anys més tard no es pogués confirmar la seva presència. El 2013 només és coneixien 3 poblacions a Catalunya però d’aleshores ençà s’ha anat trobant en diferents indrets fins arribar a les 8 poblacions actuals. 

 

Tot i el nombre creixent de poblacions conegudes segueix sent una orquídia extraordinàriament rara ja que la majoria de poblacions tenen entre 1 i 5 individus i només una supera els 20 exemplars.

 

El creixent interès per les orquídies ha permès incrementar el coneixement de la distribució de moltes espècies rares però alhora causa una pressió de freqüentació sobre les espècies més fràgils a causa dels afeccionats i fotògrafs que les volen anar a veure i que té un impacte negatiu sobre l’hàbitat i les pròpies plantes.

 

 

 

El Cos d’Agents Rurals del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va efectuar l’any passat, per encàrrec del Servei de Fauna i Flora del departament de Territori i Sostenibilitat, 926 actuacions en relació a la flora amenaçada a Catalunya, en el marc del programa de seguiment. 

 

Durant l’any 2017 es van fer 855 inspeccions de seguiment de flora, es van detectar 53 noves localitats d’espècies amenaçades i es van fer 17 censos bàsicament d’espècies de flora en perill d’extinció. En el que portem d’any –amb dades de finals d’agost- el nombre d’actuacions estan entorn les 800.

 

El seguiment de la flora amenaçada permet prevenir situacions de risc de les espècies amenaçades, i proporcionar una informació de primera mà al Servei de Fauna i Flora, que gestiona les dades recollides pels Agents Rurals i actua posteriorment d’acord amb les seves competències en la conservació de la flora protegida.