El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, ha finalitzat l’estudi d’avaluació de la qualitat del cel nocturn als parcs naturals de Catalunya, un cop enllestida la campanya del 2017 en què s’ha analitzat la dels Parcs Naturals de les Capçaleres del Ter i del Freser i de Montserrat, a més de la de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa.

 

L’estudi el va endegar la Generalitat l’any 2012, en col·laboració amb el Consell Comarcal de la Noguera, el Parc Astronòmic del Montsec, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i el Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, amb la realització de campanyes de mesurament anuals. El resultat ha permès detectar els espais naturals que conserven millors condicions de qualitat del cel nocturn per impulsar projectes de protecció.

 

Les zones allunyades de les grans aglomeracions urbanes són les que mantenen millors condicions del cel nocturn. Els Parcs Naturals dels Ports i de les Capçaleres del Ter i del Freser, i tota la franja del Pirineu i Prepirineu occidental presenten, en les zones naturals protegides, nivells de qualitat excel·lents de forma clara i mantinguda.

 

 

 

Ara començarà un procés de diagnosi per a la possible creació d’una gran zona al nord-oest de Catalunya per preservar el medi natural nocturn i millorar l’hàbitat d’espècies nocturnes de determinats parcs.

 

Aquest 2018 s’estan duent a terme projectes de protecció, en diferent fases de desenvolupament, als Parcs Naturals de Montsant i de Cap de Creus; al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; i als espais d’interès natural de l’Alta Garrotxa i de les Muntanyes de Prades.

 

Els resultats de les campanyes de mesurament es publiquen en el Mapa de qualitat del cel nocturn a Catalunya, on es representen les dades en un format de fàcil consulta i accés. En el visor del mapa hi apareixen els nivells de qualitat del cel nocturn i els valors mitjans mesurats de brillantor del fons del cel, de més utilitat per a professionals i aficionats a l’astronomia. 

 

La Xarxa catalana de seguiment de la contaminació lumínica proporciona dades de l’estat del cel nocturn des de fa quatre anys, i s’hi afegeixen mesures puntuals per avaluar llocs d’especial interès. Els resultats més destacats de la campanya d’avaluació de la qualitat del cel nocturn del 2017 indiquen que:

 

 

 

• Al Parc Natural de Montserrat la influència de la brillantor de les grans zones metropolitanes properes provoca que no es puguin assolir nivells de qualitat molt bons a cap indret de l’espai natural.

 

A més, cal destacar que el Montsec manté els nivells de qualitat excel·lents dels anys anteriors. Per aquest motiu, la Fundació Starlight, entitat que gestiona les Certificacions per delegació de la Unesco, va renovar recentment la Certificació com a Reserva i Destinació Turística Starlight a la zona per quatre anys més.

 

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici demanarà la certificació Starlight al llarg d’aquest 2018, iniciativa propiciada per l’excel·lent qualitat del cel mesurada en aquesta àrea.

Els informes tècnics de totes les campanyes es poden consultar a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat.

 

 

La contaminació lumínica pertorba les condicions naturals del medi nocturn, pot afectar els ecosistemes i la biodiversitat, i tenir conseqüències perjudicials per al medi ambient en general. A més dificulta la visió del cel nocturn, el qual forma part del paisatge i medi natural i és un bé que cal preservar.

 

Un enllumenat que respongui a criteris coherents i racionals fa possible un notable estalvi energètic, i de forma indirecta, una disminució de les emissions de gasos contaminants i de gasos d’efecte hivernacle. Per contra, un enllumenat nocturn excessiu o incorrecte representa una despesa energètica innecessària i, a més, pot causar molèsties en produir enlluernament o envair l’àmbit privat.

 

Un bon indicador de la contaminació lumínica és la mesura de la brillantor del fons de cel, que és la resplendor atribuïble a la radiació de fonts de llum artificial, o objectes celestes i a la luminescència de les capes altes de l’atmosfera.