El doctor Alberto Anguera Anglés i la seva relació amb el campament de Sant Antoni de Riegos y Fuerzas del Ebro, als ansy 1913 i 1914
Autorització de reprografia i ús de 55 fotografies i postals del fons patrimonial de la Família Anguera a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.
El passat 3 de febrer de 2020, el Sr. Carlos García-Arenzana Anguera signava una autorització de reprografia amb l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, en la que autoritzava al Departament de Cultura, fer públiques 55 fotografies en blanc i negre i diverses postals, força importants per a la nostra comarca del Pallars Jussà, del seu avi, el doctor Alberto Anguera Anglés.
Qui era aquest personatge? Què feia a la nostra comarca als anys 13 del S.XX? Per què son importants aquestes fotografies per la nostra comarca? Són algunes qüestions que intentem respondre en aquesta noticia.
Alberto Anguera Anglés, va néixer a Tortosa el 24 de maig de 1885. Era fill de Pere Angera Farnós i de Josefa Anglés Roca, ambdós també de dita ciutat de Tortosa. Va estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicenciaria l’any 1912.
Poc desprès, i gràcies a la documentació aportada pel seu net, sabem que ja exercia com a metge director a l’Hospital de la presa de Sant Antoni (Tremp-Talarn) a l’any 1913, treballant per la companyia de Riegos y Fuerzas del Ebro, uns moments excepcionals doncs s’iniciava la revolució i la creació de les noves preses i centrals hidroelèctriques a la nostra comarca, iniciades per F.S. Pearson. Una època prometedora pel naixement d’una autèntica revolució industrial, social i econòmica particularment benefactora pels pobles del Jussà i per a tota Catalunya, que marcarien el futur de la NOVA CATALUNYA, gràcies a l’aprofitament de l’aigua per la generació de llum elèctrica, un veritable miracle.
Gràcies a la documentació aportada pel seu net, especialment gràcies a les fotografies podem conèixer com era la vida d’un metge dedicat a la salut del campament de treballadors de Riegos y Fuerzas del Ebro, una vida molt responsable i dura, però una vida on el contacte amb enginyers i treballadors vinguts de tot el món li obrien noves mirades, nous coneixements. Destaquen les fotografies d’ell exercint la seva professió de metge, amb la seva bata blanca, els seus aparells mèdics i el seu hospital del qual era responsable. També són molt interessants les imatges d’oci, on es veu jugant a tennis i a futbol, esports importats especialment dels enginyers britànics que servien per passar el temps d’oci on l’esport i l’exercici físic era molt important per a mantenir la salut.
En una de les postals enviades a la seva estimada, i curiosament com altres que s’escrivien, encriptades amb una clau que només ells dos coneixien i que fa un dies amb la col·laboració de Miquel Bailac, van poder desxifrar, el Dr. Anguera comentava:
“ha pujat el director, he tingut una llarga conferència amb ell, al respecte les mesures que hem d’adoptar aquest estiu (1913 o 1914) per a que no es declari una epidèmia al campament. M’ha donat vara alta per a tot, dient que a la meva cura resta vetllar per la salut del campament”.
Aquestes paraules, marcarien l’especialitat del Dr. Anguera al seu futur professional, doncs l’any 1919 es doctorava a la mateixa Universitat de Barcelona , presentant la seva tesis d’un estudi clínic bacteriològic sobre una epidèmia de tifus.
A l’any 1918 el trobem a Irún, com a Delegat de Sanitat, durant una epidèmia de grip, essent nomenat Director de l’Estació Sanitària de la frontera de Irún l’any 1920. Durant els anys 1924 al 1926 va ser regidor de l’Ajuntament de Irún i membre directiu de la Unió Patriòtica. A l’octubre de 1931 va marxar a Xina, comissionat pel Govern Espanyol a petició de la Societat de Nacions, junt amb altres tècnics sanitaris europeus, per a intruir als sanitaris locals i visitar campaments i localitats afectades per malalties infeccioses sorgides per les inundacions del riu Yangzi.
Va ocupar càrrecs de rellevància com el de Director del laboratori de Química Biològica i Bacteriològica de Irún i de l’Institut Radio Quirúrgic de Sant Sebastià; director de la revista “Sanitat de Ports i Fronteres” i col·laborador assidu de “El Bidasoa”.
Va publicar els seus treballs de caire científic en revistes com: “Sanitat de Ports i Fronteres”, “Guipúzcoa Médica”, “Anales del Instituto Radioquirúrgico”, “Actes de la Acadèmia Mèdica de París”, etc.
Així mateix, va descobrir la primera infecció per espiroqueta a Espanya, vacil·lo causant de la febre Soduku. Va morir a Irún el 18 de setembre de 1975 a l’edat de 90 anys. Al barri de Sant Miquel de Irún, hi ha una plaça dedicada a tant il·lustre metge, la Plaça Alberto Anguera Anglés.
I des d’aquesta pàgina web i breu noticia, l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, vol agrair la seva tasca mèdica a la nostra comarca del Pallars Jussà i el seu llegat documental que ens ha ajudat a posicionar i a parlar d’altres professions poc conegudes a l’època de hidró electrificació del Pirineu i reconèixer la labor al nostre país i també al de Xina com a excel·lent especialista en infeccions bacteriològiques, que ens donen moltes esperances en aquests moments que el Coronavirus està golejant tant durament tot el planeta.
Puntuació: 4,50 de 5 - 2 Vots
Carregant ... - 1.128 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016