Oops! It appears that you have disabled your Javascript. In order for you to see this page as it is meant to appear, we ask that you please re-enable your Javascript!

Guineu – Vulpes vulpes

Guineu – Vulpes vulpes Mamífer carnívor de la família dels cànids, conegut popularment pel nom de guineu o guilla (la femella) i guillot (el mascle). De musell estret, orelles dretes, peus curts, cua llarga i grossa de pelatge molt suau i espès, de color rogenc, d’uns 60 centímetres de llarg el cos i 40 cm. la cua. Solen viure en grups formats per un mascle adult i diverses femelles. Son molt àgils. Molt astuts i cautelosos a l’hora de cercar l’aliment i esquivar el perill, famosos per les destrosses que ocasionen a vegades en els galliners. S’alimenten de petits ungulats, rosegadors, lludrigots, insectes i nutrients de tipus vegetal. La reproducció … Continua la lectura de Guineu – Vulpes vulpes

Carles Vives… un sonriure diu mes que mil paraules

En Carles Vives és un home d’un tarannà senzill, obert i molt planer, que tot seguit estableix una relació de confiança que et fa sentir com a casa. Va néixer a Talarn (Pallars Jussà) el 6 de Novembre de 1950 i estudià intern al col·legi Sant Miquel de Molins de Rei, i és en aquesta ciutat on formà una família i si va establir, repartint el seu cor entre Molins de Rei i el seu poble de Talarn. Malgrat que va estudiar peritatge mercantil, la seva veritable passió ha estat sempre recollir i expandir els acudits populars, la qual cosa, l’ha portat a editar un primer recull «Riure per les … Continua la lectura de Carles Vives… un sonriure diu mes que mil paraules

Vielha Artiga de Lin

Vielha Artiga de Lin L’itinerari d’aquest mes te un recorregut de 12 km. i es pot fer amb bicicleta o be a peu. Avans de començar-lo proposem una visita a la ciutat de Vihela, centre neuralgic de la Val d’Aran i punt de sortida de la ruta, on gaudirem de la extraordinària bellesa del paisatge que l’envolta i podrem pasejar i admirar les restes de l’antic Castell de Vielha, l’esglesia parroquial de Sant Miquèu, el Musèu dera Val d’Aran o el Palai de Gèu. Des de Vielha seguirem per la carretera en direcció a Bossòst fins arribar a Es Bòrdes (a 9 km. de Vielha). Una vegada allà agafarem el … Continua la lectura de Vielha Artiga de Lin

Neret – Rhododendron ferruginium

Neret – Rhododendron ferruginium Arbust de muntanya, perenne, de la família de les Ericàcies, conegut popularment pel nom de neret, talabard, boix gauet… De fulles coriàcies, ovalades o lanceolades, ferruginoses al revers, perennes, gruixudes, d’un verd brillant, que li permeten suportar les altes temperatures dels indrets on viu, tot sovint coberts per la neu. Les flors, en forma de campaneta de tons rosa vermellos, relativament grans, formen inflorescències terminals en forma de pomells d’una gran bellesa. El fruit es una càpsula oblonga (forma allargada de vores paral·leles). Arbust molt ramificat i tomentós, característic de les regions pirenaiques, qué pel seu color rosat es fàcil de distingir. Creix en les faldes … Continua la lectura de Neret – Rhododendron ferruginium

Ponts Medievals Vall de Cardós

Ponts Medievals Vall de Cardós L’itinerari, a peu, transcorre paral·lel al riu Noguera de Cardós, és fàcil, d’una durada d’anada de 3 h 15 min. aproximadament, d’una extraordinària bellesa i de gran valor cultural. La ruta s’endinsa en els municipis de Vall de Cardós, Esterri de Cardós i Lladorre, situats a la Vall de Cardós, i ens dona la possibilitat de gaudir de la majestuosa presencia dels ponts medievals de la Vall. Prenent com ha punt de sortida Llavorsí, agafarem la carretera L504, fins arribar a Ribera de Cardós, on començarem la ruta. Sortirem del nucli endirecció llevant, pel camí que s’agafa des de la plaça Major, en direcció al … Continua la lectura de Ponts Medievals Vall de Cardós

Faig – Fagus sylvatica

Faig – Fagus sylvatica Arbre forestal caducifoli, de la família de les fagàcies, conegut popularment pel nom de faig o fai, d’escorça llisa, grisenca, amb taques blanques produïdes pels liquens. Les seves fulles són ovades, enteres i translúcides; les flors presenten sexes separats i al seu fruit es formen dos nous petites. El seu brancatge es dens, ampli i ovalat. Creix a tota la franja pirenaica. Al País Basc i La Vall D’Aran es formen les fagedes mes típiques. Prefereix els terrenys lleugers, ben drenats i possiblement calcaris, situats entre els 700 m. i 2000 m. d’altitud i pot arribar a tenir fins a una alçaria de 30 m. Floreix … Continua la lectura de Faig – Fagus sylvatica

La brama del cérvol

La brama del cérvol Amb l’arribada del mes de setembre s’inicia l’època anual de la brama del cérvol ( de mig setembre a mig octubre). A aquest mamífer remugant podrem observar-lo, a la comarca del Pallars Jussà, durant l’anomenada: ruta de la brama del cérvol. Prendrem com a punt de sortida La Pobla de Segur, en direcció el Pont de Claverol i abans d’arribar a Hortoneda (on s’acaba la carretera asfaltada) farem una parada per admirar la bonica vista general de La Pobla, la perspectiva dels conglomerats de Collegats i el Roc de Santa. Continuarem per pistes, passant prop del barranc de Peralba, Coma d’Orient i arribarem a Cap del … Continua la lectura de La brama del cérvol

Tritó – Euproctus asper

Tritó – Euproctus asper Rèptil amfibi de la família dels salamàndrids, conegut popularment com tritó pirinenc o rabatxet. De pell rugosa, cap deprimit i ample, cua comprimida, cos robust, dits curts i lliures en potes curtes, sense paròtides, ni crestes dorsals ni caudals i fa fins a 12 cm. de llarg. De color castany amb alguna taca o ratlla dorsal groga i ventre groguenc. Viu a les aigües netes, prou corrents i una mica obagues, dels torrents de muntanya, llacs, rierols, etc., i tambè a les basses, ara bé, en localitats més altes son més a solell. Es desplaá caminant pel fons i s’amaga entre les pedres. S’adapta molt be … Continua la lectura de Tritó – Euproctus asper

Revista Gratuïta Comarques del Pirineu de Lleida