Oops! It appears that you have disabled your Javascript. In order for you to see this page as it is meant to appear, we ask that you please re-enable your Javascript!

Carme de Castellarnau…el llenguatge tendre de la natura

Carme de Castellarnau…el llenguatge tendre de la natura Quan arriba la tardor, el Sol s’allunya lentament de la Terra, els dies s’escurcen i, hom esdevé tot sovint melangiós, cercant els llocs més assolellats per gaudir de la calidesa de la seva llum; el camp, cansat, reposa després d’un fructífer període. La natura ens sorprèn amb un ventall infinit de colors; els arbres, de fullatges caducs, es queden sense fulles i lentament una immensa estora cobreix la terra; els fruits de tardor afalaguen el nostre paladar amb els seus sabors tant diferents als de les fruites d’estiu. La primavera d’hivern, és un temps de trànsit entre l’estiu i l’hivern que ens … Continua la lectura de Carme de Castellarnau…el llenguatge tendre de la natura

Estanys de Cabdella

Estanys de Cabdella Prenent com a punt de sortida La Pobla de Segur en direcció al Pont de Suert, arribarem al poble de Senterada i agafarem la carretera que va a la Pobleta de Bellveí i la Torre de Capdella, a la capçalera del Flamicell. La carretera acaba a les instal·lacions de la presa, que travessarem i on veurem, ben indicat, el camí de l’estany Gento i el refugi de Colomina. A peu, en direcció N-NE, seguirem el carener per una costa de forta pendent. Seguirem la via del carrilet i travessarem els tres túnels que hi trobarem. Estarem aprox. 1h. per fer aquest camí força planer des de l’aparcament … Continua la lectura de Estanys de Cabdella

Circ de Saboredo

Circ de Saboredo Situació: divisòria de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà. Prenent com a punt de sortida l’heliport de Vaquèira, seguirem la pista forestal que ressegueix la ribera de Ruda i que és transitable per a qualsevol vehicle fins a la pleta de Campo (a partir d’aquí, si el vehicle es tot terreny, s’hi pot transitar fins a la pleta de Saboredo); més endavant, la pista, es comença a enfilar i s’endinsa, riu amunt, per una zona d’arbredes fins a la Pleta de Saboredo, on neix el camí que va al refugi. Aquest camí, que segueix un curs escalonat, està ben senyalitzat i te poca dificultat. Seguirem la … Continua la lectura de Circ de Saboredo

Esquirol – Sciurus vulagaris

Esquirol – Sciurus vulagaris Mamífer rosegador arborícola de la família dels esciúrids, conegut pel nom d’esquirol. Amida uns 45 cm. De cua molt llarga, peluda i estarrufada; cap i coll diferenciats del tronc; orelles llargues i punxegudes, amb plomalls de pèls a la punta durant l’hivern; potes anteriors curtes, les posteriors llargues i fortes que li permeten saltar d’un arbre a l’altre. Tenen 8 mamelles. Depenent de la subspècie, el sexe, l’edat i l’estació, el seu pelatge varia de color. Menja molt: pinyons, nous, glans, avellanes, bolets i insectes…i a la tardor, els forats dels arbres li serveixen de rebost. Ocupa gran part de Catalunya. Habita a les pinedes, alzinars, … Continua la lectura de Esquirol – Sciurus vulagaris

Llorenç Sànchez i Vilanova, escriptor del Pallars

Llorenç Sànchez i Vilanova, escriptor del Pallars Es fa difícil resumir en tant poc espai, la trajectòria tant prolífica i enriquidora d’aquest escriptor pallares, doncs ja durant els anys quaranta va participar als Jocs Florals i certàmens d’aquells anys, essent repetidament guardonat i després d’aquell període d’aprenentatges, evoluciona vers una obra més sòlida i ambiciosa, que l’ha dut a publicar a l’entorn d’un centenar de llibres de molts diversos gèneres: història, biografia, article d’opinió, poesia, assaig, teatre, guionatge, crítica d’art, traducció, estudi diplomàtic… Nascut a Barcelona l’any 1930 i condicionat per esdeveniments familiars, Llorenç Sànchez i Vilanova, es traslladà a La Pobla de Segur, on la seva vida ha transcorregut … Continua la lectura de Llorenç Sànchez i Vilanova, escriptor del Pallars

Flor de Neu – Leontopodium alpinum

Flor de Neu – Leontopodium alpinum Herba perenne de la família de les compostes coneguda popularment pel nom de flor de neu. De rizoma ben ramificat, tija de 8 a 30 cm, dreta, molt tomentosa, simple; tot sovint te de 2 a 5 tiges que surten de la mateixa base. Fulles d’un verd gris clar, alternes, blanquinoses per sota. Flors blanques, totes bulboses, amb aparença llanosa de 3 a 5 cm, de diàmetre. Creix en els alts pasturatges i roquissers del Pirineu, especialment als massissos calcaris del sector occidental, altituds entre 1.700 i 3.200 m. Al sector oriental, es troba tan sols en una serralada prepirinenca a Falgars (Berguedà). Floreix … Continua la lectura de Flor de Neu – Leontopodium alpinum

Romànic a l’Alta Ribagorça

Romànic a l’Alta Ribagorça Prenent com a punt de sortida la capital de la comarca, el Pont de Suert, haurem de recórrer 2 km. per la N-230 per arribar a la bifurcació de la carretera de la vall de Boí. A partir d’allí anirem primer al poble de Cóll, situat a mà esquerra i a 3 km. de la carretera general, on podem visitar l’església de Santa Maria. Seguint per la via general, poc abans d’arribar al km.10 i després d’agafar un encreuament, a l’esquerra es troba el poble de Cardet, on està situada l’església de Santa Maria, l’única de la vall amb una espadanya de tres ulls. Continuant el … Continua la lectura de Romànic a l’Alta Ribagorça

Lucia Mas Garcia… un rossinyol a la Val d’Aran

Lucia Mas Garcia… un rossinyol a la Val d’Aran El rossinyol, es un ocell que ja de molt jove es fa notable per la bellesa del seu cant, tant aviat te un dring clar com de plata, com un so aflautat i planyívol que omple de música la matinada, el crepluscle i fins i tot la nit. Com ell, la Lúcia, va néixer compassant la seva respiració al ritme de la música, doncs ja de petita el seu niu estava envoltat de notes musicals i poesia que van assaonar el camí pels temps en que prendria el vol i començaria a cantar. Lucia Mas Garcia, cantaire aranesa, va néixer el … Continua la lectura de Lucia Mas Garcia… un rossinyol a la Val d’Aran

Revista Gratuïta Comarques del Pirineu de Lleida